Qui es? No se sap. I, tanmateix, pot ser que sigui l'artista urbà més cèlebre del món o, si més no, d'Anglaterra.Banksy, nom amb el qual signa els seus treballs, és un destacat militant de l'street art. La premsa local situa el seu origen a Bristol, la ciutat obrera del sud-oest de Londres que va veure néixer grans bandes del rock com The Clash.
Després d'anys de feina, de pintar parets pels carrers de tot el país i d'acumular-hi milers de grafits, les institucions públiques no saben com gestionar el fenomen. D'una banda, hi ha les entitats com l'Ajuntament del seu Bristol natal. Si la Policia Local el perseguia durant els convulsos anys 90, els seus grafits tenen ara el beneplàcit de les porres. Així ho decidiren els habitants de la ciutat mitjançant un referèndum vinculant: "Esborram les pintades o les deixam?". Hi guanyà Banksy.
No debades, aquests murs esquitats amb el seu art són part del negoci. En aquest sentit, els turistes inclouen ara Bristol com una aturada més de la seva ruta (tal com passa a Londres). Però és que, a més a més, aquestes obres es venen en el mercat de l'art pel mateix preu que podria costar un Marchel Dushamp, per exemple.
És per això que el Consistori decidí convidar-lo a exhibir les seves creacions al Museu Local de Bristol. És tot un torcebraç, el que Banksy proposa a l'art acadèmic. L'exposició, inaugurada la setmana passada, estarà oberta fins al 31 d'agost amb entrada gratuïta (no podia ser d'altra manera en el cas d'un artista de carrer).
Aquesta eufòria no la mostra, en canvi, l'Ajuntament de Londres. Des que el tory Boris Johnson en guanyà la batlia a Ken el Roig Linvingston, la ciutat ha començat a esborrar grafits de Banksy. Prop de l'aturada de metro d'Old Street ja no hi és Pulp fiction, dibuix que mostra(va) John Travolta i Samuel L. Jackson.
Al barri de Farringdon i al de Southbank encara es mantenen intactes els murals, per ventura gràcies al fet de no ser una zona turística.Quant als museus de la capital britànica, ja no són tan innocents per deixar que Banksy hi torni a entrar per instal·lar d'amagat obres seves entre, posem per cas, un Kandisnky i un Renoir (un exemple real, de fet). No se sap qui és físicament, però els seus murals transmeten una identitat inconformista.
