El fum, espès i grisenc, enrodilla com una serp les siluetes dels fumadors.

Tots ells, asseguts a l’allargada taula del restaurant 801, coversen d’una passió comuna. De la seva gamma de sabor, de la humitat del producte, del color canviant i la intensitat en contactar amb els llavis. Amants del vi? No, del cigar havà, units al flamant Club Pasión Habanos.

La majoria de participants sostene una copeta de cava amb la mà esquerra. Alhora que, amb la dreta, aguanten un puro ben llarg; de collita havana. D’un marró intens que convida a fumar, fins i tot, als no fumadors.

I és que la trobada del Club Pasión, dimecres passat a Palma, fou un aquelarre de la bona vida. De la Rioja, el vi; de Catalunya, el cava; de la terra mallorquina, el sopar. I els havans, de la Cuba de Fidel.

Asseguts còmodament a la cadira o més aviat recolzats al seu respatller, semblen una conjura de prohoms negociant un important acord. El fum esdevé, així, l’únic testimoni de la seva trobada. Xerren de la mítica fàbrica Cohiba, on s’empaqueten les plantes de tabac pel seu envelliment. Abans, però, les fulles han estat a la vega, nom que reben els terrenys per la seva plantació. I veguers, els cubans que se n’encarreguen.

Les plantes creixen enmig de solcs d’aigua, donant la humitat inicial de les fulles. En arribar a la fàbrica, però, són sotmeses a un procés d’assecat. Una a una, escampen els bunch o grapats de fulles. Amb especial cura estenen les anomenades de capa: No només la més visible, sinó la que fa sedós el cigar.

I és que les cigarretes entren pels ulls. Només queda, després dels mesos adients, cargolar els cigars i posar-los en feixos. I d’allà, a la caixa!.

En una caixa, arribaren els que ara fumen els nostres prohoms. I una felicitat general s’apodera dels seus cossos. I mira que entre la foscor de la sala i les rialles de fum, quasi no es veuen els uns als altres.

Però s’imaginen a Montecristo. A Partagás. Hoyo de Monterrey. A Punch. Les grans possessions que formen l’Olimp dels cigars cubanes. Les seves fumades es perllonguen per més d’un hora. No debades, els puros poden arribar a fer 23 centímetres; més que un pam d’una mà. Fa també un petit passeig, sempre mitjançant l’olfacte, per la província de Pinar del Río. Precisament, el bressol de la cèlebre vega de Vuleta Abajo.

Però són a Ciutat, tot i que el fum sigui com una boira que els aïlla de la nit palmesana.