Tan sols una nit, sí, però una nit de cabaret. El cantador de música negra Zoek Cumba i el transformista Bamba Negra han juntat esforços per oferir el proper 24 d’octubre una vetlada de cabaret. L’escenari serà el restaurant 23 (carrer Fàbrica, 23), que està enmig del barri de Santa Catalina. I entre taula i taula de comensals desfilaran, a partir de les 21 hores, els dos peculiars artistes. El seu espectacle, Stars Dream Show, és un mesclat de ball i música. De diàlegs i proposicions indiscretes.
A banda del caràcter negre, Zoek Cumba versionarà cançons de Grace Johns, Alicia Keys i Stevi Wonder, entre d’altres. "Des dels 10 anys estic interpretant música clàssica", diu Zoek, "per passar després al soul i el R&B". Música de negres, com es coneix ara, tot i que ells és mulato. Igual que la Bamba Negra. Per ventura, aquesta és la similitud més significativa de la parella. Mulatos i caribenys, però nascuts a la Vella Europa. Zoek és de pare cubà i mare basca. Tan és així que el seu padrí fou ministre del Govern basc a l’exili. Però, ell va neixr a la República Txeca ara fa 23 anys.
Bamba Negra, per la seva part, és de pare francès i mare de Guadalupe. Ell, el petit Frederic, nasqué al París de la bohème. La seva història vital és com una guia de viatges. Se n’anà a viure a Valladolid, després canvià les terres del Pisuerga per la Xina oriental. S’assentà en un poble proper a Xangai, i fou allà on s’inicià al maquillatge asiàtic. Després trepitjà Palma i ja fa set anys que es dedica al món dels espectacles. Bamba, devers el mes de maig va veure una actuació a les Voltes.
Allà dalt, sobre l’escenari, Zoek cantava. I no dubtà a proposar-li una unió artística que d’aquí pocs dies donarà els seus fruits. La fusió d’un transformista i d’un cantant, asseguren, "és innovador a Palma". Els dos no faran "un espectacle de superdives". I alerta Bamba: "Tenim la intenció de potenciar la interacció permanent amb el públic". Aquest serà allò que, entre plat de peix i plat de carn, visqui els topants d’un drama amorós.
Bamba i Zoek expliquen que la història parla d’un transsexual que s’enamora d’un al·lot. I per la seva sort, un bon dia se’l troba al cabaret on fa feina. Ell, de bona planta i adinerat –pensa la dona–, acaba caient pels irresistibles encants de la cabaretera. Però quan la dona d’espectacles se n’adona que el seu bell xicot no és ric, l’abandona sens més.Gens materialista, vaja. "Teníem clar que volíem fer una denúncia del consumisme, i de l’amor oportunista", diu Zoek. Bamba afegeix a tot això que "volíem qüestionar l’amor sincer, perquè pel que sembla, no existeix en aquesta vida". Per ventura, caldria recordar ara quin és l’origen de l’amor. Almanco, segons Plató.
Un relat, proper a la mitologia grega i inserit en El banquet, explica l’existència de tres formes d’humans a l’antiguitat. Homes, dones i andrògins. Amb quatre potes i un cap amb dues cares, un dia desafiaren els déus construint una piràmide humana per tocar el cel. Zeus, enfadat per l’audàcia, els castigà amb una pluja de raigs que els dividí per la meitat, a tots. Apol·lo, per part seva, els col·locà el rostre per la part dividida, perquè així sempre recordassin l’afront. El melic, per on es curaren les ferides, és el darrer vestigi d’aquells criatures. Per això, encara avui, andrògins, homes i dones tracten de cercar la meitat que algun dia vàren perdre.
