Lluita per l'Àrtic

Els investigadors, de la Unitat d’Investigació de Fronteres Internacionals d’aquesta universitat britànica es basaren en reclamacions de propietat històriques i actuals i utilitzaren un programa informàtic especialitzat en delimitació geogràfica per dibuixar amb precisió el plànol.

Segons la Convenció de l’ONU sobre Dret del Mar (1982), els països riberencs de l’Àrtic poden reclamar 200 milles de territori costaner i explotar els recursos naturals d’aquesta àrea.

Segons l’opinió de Pratt, la competició per l’explotació dels recursos naturals de l’Àrtic és, sens dubte, el motiu principal de les demandes d’aquests estats.

"Supòs –va apuntar el director de l’IBRU– que per qualsevol estat el control dels hidrocarburs és important, ja que altres recursos s’exhaureixen".

Segons dades divulgades el mes passat, la regió àrtica acull uns 90 milions de barrils de petroli sense explotar. Per Pratt, "un altre aspecte important és la fundició del gel polar, que fa més fàcil l’exploració de la zona i per això la indústria del petroli i del gas hi està interessada".

No obstant això, el científic va advertir de les conseqüències ecològiques d’explotar l’"entorn únic" i "vulnerable" de l’Àrtic, perquè "extreure petroli i gas no és una activitat amable amb el medi ambient".

Rússia vol marcar territori

PALMA El contenciós de les fronteres de l’Àrtic va causar polèmica l’any passat, quan un equip d’exploradors russos va utilitzar un submarí per plantar la bandera del seu país en zona marina del pol Nord. Polítics de països a la frontera amb l’Àrtic, inclòs el ministre canadenc d’Afers Exteriors, van interpretar aquest gest com una atrevida i imperdonable reclamació territorial de Moscou. De tota manera, Rússia no n’és l’única, ja que molts altres països també reivindiquen els seus drets sobre la regió gelada, com el Canadà, Dinamarca, els EUA, Islàndia i Noruega.•