Teòricament, l'habilitat de la Internet per a sobrepassar les fronteres i connectar les cultures del món faria de la Terra un lloc més petit. En realitat, els països del Tercer Món, que enfronten pobresa, analfabetisme, la interferència de la política i falta de línies telefòniques, han de mostrar una destresa extraordinària per trobar un lloc a Internet. La dura i poc sorpresiva veritat és que, malgrat a algunes injerències dels països pobres, els experts diuen que la bretxa entre els que estan connectats i els que estan fora s'amplia tan ràpidament como la bretxa entre rics i pobres. Amb només el dos per cent de la població mundial connectada a la Internet, d'acord amb les Nacions Unides, la xarxa mundial de computadores el 1999 es encara un fil que uneix les classes més privilegiades. A l'eufòria del món cibernètic, els esforços dels països del Tercer Món passen quasi desapercebuts. La majoria dels analistes dels Estats Units, no inclueixen en els seus anàlisi llocs com Goma, la ciutat de la República Democràtica del Congo que depèn d'Uganda per a accedir a la Internet. Tampoc segueixen el que ocurreix a Haití, la nació més pobre d'Amèrica, un país que té menys d'una línia telefònica per cada 100 habitants. L'electricitat només està disponible a les àrees urbanes i fins i tot allà només per dues hores al dia. Malgrat tot, el primer site escrit enterament en creole sortí a la llum aquest mes, orientation .