muy nuboso
  • Màx: 27°
  • Mín: 19°
26°

Miquela més íntima

El tercer lliurament de la col·lecció dBàsic ofereix un recopilatori del treball de Miquela Lladó com a solista. Inclou temes composts per ella mateixa i adaptacions de diversos èxits d'altri

La música d'arrel popular centra la tercera entrega del dBàsic d'aquesta setmana. Miquela Lladó ens presenta aquí el caire més íntim de la seva trajectòria professional, en el qual els sons tradicionals són part fonamental del disc, això sí, barrejats amb altres temes de creació pròpia i adaptacions de cançons emblemàtiques que Miquela ha traduït a la nostra llengua. "És un triatge ben personal que va des dels principis de la meva activitat musical fins a part del repertori de Com un ventall", assegura. Dotze temes que van des del Fandango des carreró, ben conegut entre els balladors a les places d'arreu de l'Illa, fins a diverses adaptacions del Pensa en mi i la cobla Pena peneta pena.

Més de vint anys damunt els escenaris avalen la trajectòria de Miquela Lladó com a cantant. Lladó inicià la carrera com a cantautora amb la Nova Cançó i fou l'any 1981 quan començà el recorregut de Música Nostra com a vocalista del grup. Aquesta formació nasqué amb una idea ficada al cap: la recerca i el muntatge de la música tradicional mallorquina per mantenir-la viva i que avui ja acumula deu treballs publicats. "En tot aquest temps hem evolucionat. Començàrem amb la recopilació de cançons populars per després donar-los un tractament propi i, finalment, passar-nos a la creació de temes nous i ampliar així el repertori de la música popular", explicà Lladó.

Però aquesta no ha estat l'única curolla musical de Miquela Lladó. El 2004 decidí reprendre el seu vessant com a cantautora (iniciada el 1969 amb la Nova Cançó) i obrí la caixa de pandora de Com un vetall. És un treball en solitari dedicat a "les emocions i als sentiments" que també fa part d'aquesta recopilació musical de dBalears i en el qual es pot trobar el caire més personal de Miquela Lladó. "És una manera d'explicar la meva vida, els records o els sentiments a través de les cançons", assegura. Aquest ‘repàs vital' és acompanyat d'una orquestració simple a càrrec de Toni Pastor a la guitarra i al llaüt, i de David Runnion al violoncel. Una combinació musical que dóna la importància que pertoca a la veu de Lladó i al missatge de les lletres. "Hi ha temes de tota casta, des de la cobla Pena, peneta, pena, que respon a records d'infantesa, fins al blues de Som un atxa, passant per un record especial a Joan Manuel Serrat, que m'ha influenciat per ser allò que som avui", afegí. Dues cançons més enregistrades en directe l'any 2007 en un concert al Teatre del Mar completen aquest disc de la col·lecció dBàsic.

Música d'arrel

Tot i l'extens bagatge musical que Miquela Lladó porta sobre les espatles, carregat d'estils i registres diferents, tal vegada la recuperació de la música d'arrel popular ha estat una de les tasques que més ha realitzat. Han passat vint-i-vuit anys d'ençà d'aquell Ball de bot que encetà la trajectòria de Música Nostra, i juntament amb ells (i també gràcies a ells) el nostre bagatge cultural és avui més viu que llavors. Perquè "la música popular és un element viu que ha de créixer i multiplicar-se", afirma la cantant. Precisament això "és el que hem fet nosaltres, igual que també ho han fet altres grups", apunta, per tal d'aconseguir ampliar aquest repertori "Encara avui has de beure de les fonts originals, les has d'interpretar i després treure-les a fora d'acord amb els nous temps", argumenta.

Ara bé, el camí no s'acaba aquí. Després d'aquests sons i del repàs intimista i personal de Com un ventall i de les formes tradicionals de Música Nostra, Miquela Lladó persegueix ara una nova curolla en la qual les lletres dels poetes catalans en seran el beuratge principal.•

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Miquel, fa mes de 15 anys
Encara que me faci vergonya dir-ho, no coneixia la Miquela Lladó. Vaig anar, més o manco quan ella devia estar pujant la seva veu, a estudiar ... "a fora" i només ens arribaven les senyes de la Maria del Mar. Diumenge, la propietari de la papereria on a vegades, no sempre, compro es diari, sabent que molt de dies (no tots) me'n duc es dB, me digué si avui (diumente) no te'n dus es dB i jo li vaig dir que no tenia molt temps per llegir i quan me l'assenyalà, li vaig dir que no coneixia la Miquela, me va mirar en cara rara, jo me pensava que me prenia el pel quan me va parlar de la seva veu i no molt convençut, el vaig comprar.
Gràcies venedora meva.
Ha estat un feliç descobriment. La seva veu i l'aire que l'envolta m'ha retornat als anys d'estudiant.
Gràcies Miquela i.....
Gràcies dB.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente