Campanya de micromecenatge perquè el Síndic de Drets Lingüístics arribi a les Illes Balears i al País Valencià

Amb aquests doblers, el Síndic de Drets Lingüístics elaborarà una guia pràctica de drets lingüístics feta per experts, adaptada a la legislació vigent, i amb exemples i recursos d'utilitat, i posarà en marxa una campanya de conscienciació sobre els drets lingüístics, amb presència mediàtica, física i digital. En una segona fase, s'organitzaran sessions de formació en drets lingüístics arreu del territori, en coordinació amb administracions i entitats, i cadascuna s'acompanyarà d'un punt informatiu itinerant perquè els assistents resolguin dubtes i interposin queixes si en tenen necessitat.

Des que es va fundar, l'entitat ofereix un servei per a resoldre dubtes sobre drets lingüístics i atendre víctimes de discriminacions per raó de llengua. El 2011, la informació de les queixes es va començar a guardar en una base de dades, i el 2013, amb la voluntat d'analitzar les queixes amb detall, la recopilació de la informació va començar a ser exhaustiva i sistemàtica. D'aleshores ençà, les queixes han passat de 396, el 2013, a 2.902, el 2024. Aquest increment s'explica sobretot per la sensibilització creixent de la ciutadania sobre els seus drets lingüístics, un aspecte que l'entitat vol reforçar perquè considera que el primer pas per plantar cara a les discriminacions lingüístiques és saber-les detectar i conèixer i fer respectar els drets establerts legalment.

Reforçar el coneixement dels drets lingüístics a les Balears i al País Valencià

Tanmateix, les queixes es registren majoritàriament a Catalunya, mentre que a les comarques catalanoparlants del País Valencià i a les Illes Balears, el nombre de queixes és molt baix. Aquestes xifres no signifiquen que en aquests territoris les discriminacions siguin menys freqüents, sinó que, d'una banda, la desprotecció jurídica és superior, i, d'altra banda, la sensació que els drets són inexistents contribueix encara més a desincentivar les denúncies Per això, l'entitat es proposa especialment apoderar els parlants d'aquests territoris: fer-los conscients que hi ha lleis que sí que els emparen, oferir-los recursos legals i jurídics perquè facin respectar els seus drets i assessorar-los quan pateixin una discriminació.

«Amb governs autonòmics que ataquen frontalment el català i que pretenen fer-lo desaparèixer de l'espai públic, és més necessari que mai aconseguir que valencians i illencs mantinguin la llengua en qualsevol situació i exigeixin a les administracions i empreses el compliment de les seves obligacions legals. Per això, el primer pas és que els mateixos parlants siguin conscients de quins són els seus drets lingüístics i de com poden actuar en cas que aquests siguin vulnerats», assenyalen.

És justament aquest l'objectiu del Síndic de Drets Lingüístics de l'entitat, que també ha de permetre que tothom conegui què els pot oferir la Plataforma per la Llengua en casos de queixes per motiu de llengua. L'entitat té un equip d'experts que es dedica específicament a estudiar i a respondre totes les queixes, a assessorar legalment les víctimes quan el cas pot tenir un recorregut judicial i, fins i tot, en els casos més greus, la mateixa entitat assumeix la despesa de la defensa legal.

Els donants tendran recompensa

Les persones que facin un donatiu rebran la versió digital de la guia pràctica de drets lingüístics de manera anticipada al correu electrònic, i podran afegir el seu nom a la llista de mecenes del final de la guia. A més, les que ja varen fer un donatiu per a la campanya de 'Reviscolem. Recobrem la força', si també col·laboren en aquest micromecenatge, rebran un domàs de la Plataforma per la Llengua, com a obsequi especial per ser donant recurrent.