El Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats, format pels 22 rectors de les universitats membres, distingirà amb la Medalla d’Honor 2025 de la institució a l'escriptor i lingüista Albert Jané i Riera i la bioquímica Fàtima Bosch i Tubert. Tots dos seran reconeguts públicament per les universitats per la seua contribució a la cultura, la societat, el pensament i el coneixement científic. L’acte públic de lliurament tendrà lloc el pròxim 17 de juliol a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) i estarà presidit pel president de la Xarxa Vives i rector, Joan Guàrdia Olmos.
Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930) és un escriptor, lingüista i traductor català, destacat per la seua faceta com a director de la revista Cavall Fort. Interessat per la docència, de l‘any 1958 al 1963 va exercir com a professor de català per a adults. Fou redactor (1963-1979) i director (1979 – 1997) de la revista Cavall Fort, publicació en què ha adaptat més de cent títols de tires còmiques per al públic infantil i juvenil, com també ho ha fet per a diverses editorials. Ha escrit i publicat quatre gramàtiques: Signe, Gramàtica essencial de la llengua catalana, Gramàtica catalana i Pas a Pas. És autor del Diccionari Català de Sinònims i de diverses obres sobre assumptes lingüístics, especialment dels volums intitulats «El llenguatge». A més, ha realitzat nombroses traduccions i adaptacions al català de contes com El soldadet de plom (1983) i La Caputxeta Vermella (1984), llegendes, rondalles, faules, narracions populars i historietes des del francès, anglès, italià, castellà o occità. També ha adaptat al català els diàlegs d’una llarga llista de pel·lícules per a adolescents, entre les quals destaca La Ventafocs, la primera en ser doblada al català. Jané ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi Nacional de Periodisme (1997) i el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes (2024), entre altres guardons per una extensa contribució a la llengua catalana.
Fàtima Bosch i Tubert (Figueres, 1957) és una bioquímica catalana experta en l’estudi de les causes i tractament de la diabetis mellitus. Des de l’any 1998, és catedràtica del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), des d’on dirigeix el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG) des de la seua creació. Ha publicat més de 100 treballs de gran rellevància acadèmica i ha participat en nombrosos projectes d’investigació internacionals. Ha estat presidenta de la Societat Espanyola de Teràpia Gènica i Cel·lular (2007-2009), vicepresidenta de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis i editora associada de la revista Human Gene Therapy, especialitzada en el camp de la teràpia gènica de l’Agència Mundial Antidopatge. A més, cal destacar la seua contribució a la recerca en el camp de la transferència gènica, a l’estudi de la fisiopatologia de la diabetis mellitus en models d’animals transgènics i a la teràpia gènica per a aquesta malaltia. Bosch ha estat guardonada amb el Premi Rey Juan Carlos I a la Recerca Científico-Tècnica (1995), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2002) i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2005), entre d’altres disticions.
La Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats és la màxima distinció que atorguen conjuntament les 22 universitats de la Xarxa Vives, en reconeixement de la trajectòria professional, el compromís amb la ciència, la cultura i la societat que, des de diferents àmbits i disciplines, han desenvolupat les persones homenatjades. Des de 1995, any en què es varen lliurar les primeres medalles, han rebut aquesta distinció 38 persones dels més diversos àmbits de coneixement.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.