Xavier Antich, president d’Òmnium: «No esperarem quatre anys per enfortir el catalanisme sobiranista»

En aquest sentit, Antich ha insistit que «la feina que cal fer és immensa», i ha assegurat que Òmnium assumirà «la responsabilitat indefugible» que li pertoca, sempre en el marc de «construir per avançar», ara amb l’objectiu de fer arribar la llengua «a tothom i arreu». Antich, que ha volgut deixar molt clar que la força d’Òmnium rau en els socis, ha insistit que aquesta entitat «ni es cansa ni es desanima» en la seva estratègia i missió de «reconstruir l’hegemonia social per tornar a disputar l’hegemonia política». Per això, ha dit, Òmnium representa «un projecte de futur, constructiu, que aspira a tornar a ser majoritari i que basa la seva fortalesa a partir del pluralisme, la diversitat i la transversalitat».

Després que els socis hagin aprovat el pressupost i el pla estratègic del 2025, el president ha desllorigat breument l’estratègia a curt, mitjà i llarg termini. Una estratègia, ha dit, que indiscutiblement ha de mantenir l’essència de la defensa de la llengua, la cultura, la cohesió social i el país. Per això, ha remarcat, «ens cal pensar el país que volem, i fer-ho de manera crítica, ambiciosa, valenta, sense complexos ni pors». Això afecta els aspectes d’actualitat, però també aquells projectes estratègics com el Vincles, que fomenta espais informals d’aprenentatge de la llengua a través de la conversa i l’arrelament, o les campanyes com el 'Català per a tothom' -que teixeixen aliances amb altres entitats imprescindibles del país- perquè el català arribi a tots els racons: «De totes les coses que fem, i que no deixarem de fer, ara toca posar el focus aquí: fer arribar el català a tothom i arreu, a cada barri, a cada escola, a cada feina».

En aquest sentit, Antich volgut recordar l’herència de Candel i posar el focus, en aquest procés de construcció nacional, sobre els nous catalans. «Entenem la catalanitat com una identitat oberta i vinculada als drets socials, la igualtat i les condicions materials per a una vida digna», ha dit, destacant que un dels reptes majúsculs que té ara l’entitat és avançar cap a la universalització de la llengua per incorporar els nous catalans a la catalanitat i a la vida col·lectiva del país.

Finalment, Antich ha asseverat que «Òmnium sempre hi és. Als anys 60 i 70, el 2010 i el 2017 i, per descomptat ara», com una entitat «organitzativament sòlida, econòmicament estable i solvent, i políticament ambiciosa» amb 52 seus territorials desplegades a tots els racons de Catalunya, tres seus nacionals i amb una «comunitat compromesa de mig milió de persones». «No existeix avui a Catalunya una organització amb la fortalesa social d’Òmnium i la posem al servei del país», ha sentenciat davant de tots els socis que han omplert la sala d’actes.

Reconeixements i Premi Òmnium al Compromís Nacional

Òmnium Cultural ha reconegut, també, aquelles personalitats que fa 50 anys que són sòcies de l’entitat, entre les quals Jordi Pujol, Xavier Trias o Jaume Padrós, socis que han assistit avui a l’AGO. Posteriorment, s’ha fet entrega del primer Premi Òmnium al Compromís Nacional a Eliseu Climent i Corberà (Llombai, la Ribera Alta, 1940). Es tracta d’un reconeixement honorífic que atorga de forma exclusiva la Junta Directiva nacional de l’entitat a persones que, per la seva aportació i trajectòria a la societat civil, han demostrat un compromís rellevant amb la defensa de la llengua, els drets civils, la cultura, la cohesió social, o la llibertat i els drets nacionals dels Països Catalans. En aquest cas, s’ha atorgat a Eliseu Climent per la seva tasca com a editor i activista en defensa de la llengua i cultura catalanes, i per la seva contribució a promoure el marc nacional dels Països Catalans.

Després de rebre el reconeixement i d’una glosa llegida per Mònica Terribas, Climent ha afirmat que, per a ell, és un doble honor rebre aquest premi. «Primer, per l’entitat que l’atorga, ja que durant més de 60 anys he col·laborat amb Òmnium per tal de construir país i defensar la llengua, o dit d’una altra manera, de vertebrar el país a través de la llengua», ha començat. Però també, ha continuat, perquè durant tota la vida el país l’ha «apassionat completament». «M’he obsessionat del tot per salvar-lo i estructurar-lo, per tal de generar un futur per a la nostra nació, i mantinc aquesta obsessió», ha remarcat, i ha sentenciat: «Per dir-ho com Espriu, em mantindré sempre fidel al servei d’aquest poble».