La Plataforma per la Llengua fa un nou pas en la campanya per a pressionar en favor de l'oficialitat del català a la Unió Europea (UE). L'entitat ha posat a disposició dels ajuntaments de tots els territoris de parla catalana un model de carta perquè contactin amb les seves ciutats agermanades de set estats membres de la Unió Europea -Alemanya, Àustria, Croàcia, la República Txeca, Suècia, Finlàndia i Itàlia- amb l'objectiu de demanar-los que expressin el suport a l'oficialitat del català i ho facin saber als seus respectius governs nacionals.
Aquests set països varen ser els que varen mostrar reticències o reserves durant la reunió del Consell d'Afers Generals del passat 27 de maig, en què es va tornar a discutir la proposta espanyola per fer el català, el basc i el gallec llengües oficials de la UE.
La carta, bilingüe en català i en cadascuna de les llengües oficials a la UE d'aquests estats (alemany, italià, txec, croat, suec i finès), expressa la «preocupació» davant la possibilitat que el país de cadascun d'aquests municipis pugui vetar el català a la UE i la «decepció» en cas que aquest supòsit es produeixi, i demana que l'ajuntament en qüestió traslladi aquesta inquietud al seu govern.
La Plataforma per la Llengua activa una nova via de pressió diplomàtica i ciutadana des de l'àmbit local, que permet a cada ajuntament agermanat contribuir activament a la campanya per l'oficialitat. El model de carta, disponible al web catalaoficial.eu, pot ser adaptat i enviat directament pels consistoris a les seves ciutats agermanades. L'objectiu és que aquestes ciutats es posicionin a favor de l'oficialitat i ho facin arribar al seu govern, per tal de desactivar les possibles reticències actuals.
El 27 de maig, l'entitat va lamentar que s'ajornàs novament la votació perquè el Govern espanyol no havia fet totes les gestions diplomàtiques per resoldre la qüestió i, davant de l'optimisme expressat pel ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, després d'aquest ajornament, li va demanar més determinació en la negociació. La Plataforma per la Llengua també va declarar que les gestions del PP per bloquejar l'oficialitat a la UE marcaven un «abans i un després» en relació amb el posicionament d'aquest partit sobre el català.
Continua la campanya 'Say Yes'
Aquesta iniciativa s'emmarca dins de la campanya 'Say Yes', que la Plataforma per la Llengua manté activa per aconseguir que cap estat membre veti el reconeixement del català. L'entitat recorda que el debat sobre l'oficialitat continua viu i que se sotmetrà tard o d'hora a votació, i assegura que continuarà pressionant mentre no hi hagi una decisió.
La Plataforma per la Llengua continua desenvolupant la campanya 'Say Yes', centrada a pressionar els governs europeus i fer-los veure que el seu posicionament sobre la llengua catalana és observat de prop per milions de catalanoparlants. L'entitat insisteix que el suport o el bloqueig a l'oficialitat no passa desapercebut, i que cada estat membre és interpel·lat directament per la ciutadania.
En el marc d'aquesta estratègia, fa dos anys l'ONG del català va impulsar una sèrie de vídeos protagonitzats per Aitana Bonmatí, Josep Carreras, Pep Guardiola, Joan Laporta, Sergi López i Kilian Jornet, adreçats als diferents estats membres de la UE. Aquells vídeos varen tenir un ressò destacat en mitjans internacionals i en l'opinió pública dels països receptors.
![[VÍDEO] TVE es recrea amb una bandera franquista durant la retransmissió de la final de la Lliga de Nacions de futbol a Múnic](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Causa perdida. Ya han dicho que se lo pensarán...
És molt necessari aconseguir que la nostra llengua pròpia esdevingui oficial de la Unió Europea. Tant de bo els estats que encara diuen que en tenen "dubtes" , "reticències" o "reserves" les resolguin favorablement ben prompte. Recordem que aquests estats Alemanya, Àustria, Croàcia, la República Txeca, Suècia, Finlàndia i Itàlia (tots ells governats curiosament per partits afins al PP-Vox i/o Vox-PP) i les "reticències" que tenen son molt poc consistents, diuen que qualques demanen qui ho pagarà, com si els hi vingués de nou la forma de contribuir a pagar les despeses de les fins ara vint-i-quatre llengües oficials i a més a més l'estat espanyol s'ha ofert a pagar-ho, cosa que també s'hauria d'aclarir o nosaltres no contribuïm a pagar les llengües fins ara oficials? O per ventura surten "gratis" les despeses de les altres llengües oficials? Una altra reticència diuen que és de caire "jurídic", però a banda que dos anys son suficients per a resoldre "dubtes" d'aquest caire, hi ha altres estats amb més d'una llengua oficial, com a mínim Bèlgica, Irlanda i Malta. A sobre dels set estats esmentats n'hi ha qualques que tenen llengües amb un nombre de parlants més reduït que la nostra. És a dir realment no hi ha excuses per a que els vint-i-set estats membres de la Unió Europea donin ben prompte el sus per a poder fer la consulta pendent i necessària per a acceptar per unanimitat la nostra llengua, idò que el Consell de la Unió Europea modifiqui el Reglament 1/1958. Ànims a tothom !