Lluís Llach: «El país se sent orfe d’una instància política que assumeixi la urgència d’alliberar-se d’Espanya»

Segons Llach, aquesta necessitat només pot ser satisfeta des de dues vies: des de dalt o des de baix. Si es fa des de dalt —com ha estat el cas d’Alhora o d’AC, i com ho seria ara Dempeus— no s’aporta cap novetat en la manera d’articular el vincle entre mobilització i organització. A parer seu, aquestes formacions només han obtingut fins ara resultats parlamentaris minsos, insuficients per assolir una majoria independentista sòlida al Parlament. Llach considera que la tàctica que segueixen aquestes candidatures no canvia en res el model autonomista existent, que es basa en la passivitat de la ciutadania fins que se la crida a les urnes.

Per contra, ha subratllat que encara és prematur concretar com s’ha d’articular políticament —des de baix— la primera lliçó del Primer d’Octubre: la mobilització i organització de base. Aquesta via, ha remarcat, s’oposa frontalment a la delegació del poder en partits allunyats de la ciutadania o en moviments impulsats des de dalt, amb personalitats, llistes de signatures o iniciatives similars.

Llach ha defensat que la possibilitat real de participar en el sistema electoral autonòmic, amb una majoria indiscutible, només pot sorgir —com el Primer d’Octubre— d’un poble mobilitzat que hagi creat les organitzacions ad hoc necessàries per actuar com a politja de transmissió entre el carrer i les institucions.

Per aquest motiu, ha reivindicat el paper de l’Assemblea com a eina massiva, democràtica i transversal a través de la qual el poble s’organitzi per fer efectiva la independència. Ha advertit que, per fidelitat a la seva essència fundacional, l’ANC no pot afavorir, sense desnaturalitzar-se, cap instància política ni cap conglomerat electoral, per més benintencionats que siguin.

En aquest sentit, ha afirmat que crear una nova organització no és només una qüestió de noms, voluntats, programes, diners o eficàcia, sinó que requereix una massa militant activa, crítica i organitzada. En cas contrari, només es construiria una estructura d’electors passius, incapaç de liderar i sostenir el procés independentista. «Fins i tot si la independència es proclamés des d’un Parlament amb majoria independentista, la qüestió de fons continuaria sent la mateixa: a qui se cediria el poder? Qui controlaria el país? Qui garantiria el manteniment del nou embrió d’estat?», ha plantejat.

D’altra banda, el Secretariat Nacional ha elegit Xavier Aibar com a nou secretari de l’entitat. Aibar ha estat escollit amb 39 vots, un més del que marca la majoria necessària de 2/3 del total dels assistents al ple. El segon candidat, el secretari nacional Josep Costa, ha aconseguit 15 vots, i 2 han votat blanc.

Xavi Aibar, nascut a Torà (Lleida) el 1993, va iniciar el seu compromís polític arran de l’impacte emocional del Primer d’Octubre i el paper de l’ANC. Aibar es va presentar al Secretariat Nacional per reactivar l’ANJI i implicar més els joves en el moviment independentista. Considera que cal reprendre el rumb i cal recuperar la connexió amb la base. Defensa que cal parlar el llenguatge dels joves per tornar a mobilitzar-los.