Aquelarre espanyolista a un ple municipal: «Que hables en espanyol. Y si hablas en valenciano, que no sea catalán»

Resulta evident que, als pobles arrasats per la Dana i la incompetència institucional, la tensió social i política està a l'ordre del dia. No obstant això, sempre trobam gent que, enmig les catàstrofes, usa aquesta tensió per a sembrar la discòrdia.

En aquest cas, el desencadenant d'una situació delirant va ser el simple fet d'usar la llengua pròpia amb normalitat. Així, una dona, assistent al ple, va recriminar a alguns regidors que s'expressasin en català: «Se les ha pedido que hablen en castellano y no lo hablan. Yo soy de cuatro abuelos gallegos, podría haber nacido en Galicia, nací en Argentina, pero vivo acá. Pago mis impuestos acá. Si me intereso por venir acá y aporto a esta sociedad, me encantaría poder entender todo». A més, amb tota la mala educació del món, aquesta ciutadana presumeix de ser una poliglota, que no parla ni entén la llengua del lloc on viu. I, fins i tot, fa una referència al president de l'Argentina, d'extrema dreta, Javier Milei.

A l'enregistrament podem observar que quan el regidor de Compromís, Pep Val, intenta prendre la paraula, sense èxit, també és increpat per diversos assistents al ple. Entre les brofegades dels catalanòfobs trobam els típics «en castellano, un poquito de respeto»; «que nos pongan un traductor; «hay personas que no lo entienden y pagan sus impuestos»; i«las lenguas no estan para dividir». A més d'alguna al·lusió al concepte de Països Catalans, que tant els agrada anomenar.

És tanta la dèria espanyolista que una de les persones fins i tot arriba a dir «A mi no me van a obligar a parlar el valencià. Como están obligando en los colegios», en referència a la consulta sobre la llengua a les aules impulsada per la Conselleria d'Educació per a arraconar la llengua pròpia.

I no hagués estat un bon aquelarre sense ressuscitar el fantasma del secessionisme lingüístic:

«Que hables en espanyol. Y si hablas en valenciano, que no sea catalán».

El regidor increpat, coneixedor dels seus drets lingüístics, explica que té tot el dret a expressar-se en la seva llengua, ja que és oficial al País Valencià: «No discrimine absolutament a ningú, tenim dos llengües oficials i el valencià el puc utilitzar sempre. I jo tinc el dret, jo i totes les persones, d'utilitzar el valencià quan considerem. I podem utilitzar el valencià o el castellà, i ningú ens pot dir que no és per educació. És la primera vegada que em diuen que no tinc educació per parlar a la meva llengua».