Verda, oliva, turquesa... en el sud-oest de Colòmbia, el cràter d'un volcà sagrat alberga una llacuna encisadora amb dotzenes de tonalitats de verd. Un tresor natural abans amenaçat pel turisme massiu però avui sota la protecció d'una comunitat indígena.
Ascendir al volcà Azufral, que s'eleva fins als 4.760 m sobre el nivell del mar al departament de Nariño, a prop de l'oceà Pacífic, no és només qüestió d'estat físic. «Als avantpassats de la llacuna, no els agrada que els molestin (...) Primer s'ha de demanar permís a la natura», diu Jorge Arévalo, de 41 anys.
Un grapat de membres de la guàrdia indígena de la reserva, entre ells Arévalo, acompanyaren un equip de la AFP (Agència de notícies) a una visita excepcional al cràter. D'ençà que els indígenes pastos tancaren el pas als turistes, només es pot pujar al Llac Verd amb autorització del poble originari.
Tresor amagat
Sovint comparada amb els espectaculars llacs blaus de Band-e Amir, a l'Afganistan, la Llacuna Verda fou durant molt de temps un dels secrets millor guardats de Colòmbia, segons la premsa local.
Però, des de la badia tailandesa de Maya Bay, que protagonitzà la pel·lícula 'La platja', fins al canó islandès de Fjadrargljufur, que aparegué en vídeo de Justin Bieber, els turistes han envaït els llocs de bellesa més remots, alterant el seu delicat equilibri ecològic.
La modernitat i el turisme varen fer que aquest paradís natural colombià arribés cada vegada a més visitants. El deteriorament de les 7.503 hectàrees de parc va dur la guàrdia indígena a tancar-lo el setembre de 2017.
Quilos de fems i restes de matèria fecal es filtraren en el subministrament d'aigua potable de les tres comunitats partioneres. Això «va fer vessar la copa», sentencia Arèvalo.
El sistema de llacunes és «l'única font hídrica que té el municipi», assenyala. «No podem posar en risc el futur del nostre guagues (nins) per donar-li gust a unes persones que venguin a divertir-se».
«Hi havia fins a 1.500 persones al dia. Era invasiu», lamenta Diego Fernando Bolaños, de la direcció de turisme de Nariño. «La Llacuna Verda és una de les joies que tenim en el departament de Nariño», diu el funcionari encara que admet que no s'ha gestionat «d'una manera adequada».
Caçar intrusos
«En set anys de tancament, s'han reparat els danys» a la llacuna, sosté Arévalo. Voluntaris de la guàrdia indígena patrullen regularment per a detectar i fer arruix als intrusos. Els infractors són castigats segons les tradicions indígenes amb reprimendes verbals o un cop de bastó, segons el cas.
«No sabia que estava prohibit», diu Inga, una holandesa d'una quarantena d'anys. Havia pujat el dia anterior en solitari i acampat a l'entrada del parc. «Varen fer bé en tancar», diu. Abans de l'ascens, els membres de la guàrdia celebren un ritual en presència del seu taita (bruixot), Florentino Chasoy, per a celebrar el «cicle de la vida». «Sense els nostres deus, sense la natura, l'aigua, les muntanyes... no som res», diu Chasoy. Cada un demana «permís per a pujar» al cim i «contemplar la bellesa» de la llacuna. Es disculpen prèviament per «molestar» les plantes i animals i per «pertorbar el silenci».
Una oració a la «Pacha Mama», una pregària a la Verge Maria, una «neteja espiritual» amb perfum... I cap al cim! Després de dues hores de caminada, en el fons d'un cràter de tres quilòmetres d'ample guaiten tres llacs.
La Llacuna Verda encisa amb els raigs del sol. Un segon cos d'aigua s'estanca al peu d'una muntanya groguenca d'on escapen fumaroles i olor de sofre. La tercera és la Llacuna Negra, d'aigües obscures i famosa per embruixar a qui romanen en ella massa temps, diuen els guies.
«Llegat» extraordinari
«No nedis aquí», adverteix Arévalo. A començaments dels 2000, «dos busos moriren allà, els seus cossos mai aparegueren». Volien explorar el fons marí a la recerca de l'or suposadament tirat pels natius com ofrena. «No hem de molestar als avantpassats», repeteix, amb el seu gaiato tradicional en mà, protegit del fred per la seva ruana (ponxo) de llana. «Aquesta llacuna és un llegat dels nostres avantpassats. És una meravella».
Per iniciativa de la Unió Europea (UE), Arévalo és un dels convidats a la COP16 de biodiversitat, que es celebrarà a finals d'octubre a la ciutat colombiana de Cali, per a parlar de la seva experiència.
«El treball de protecció i recuperació de la Llacuna Verda per part de la comunitat indígena de Pasto és un molt bon exemple de la connexió entre l'acció local i el canvi climàtic», assegura AFP Gilles Bertrand, ambaixador de la UE a Colòmbia.
Avui tots semblen coincidir en la necessitat de no tornar a la situació d'abans, fins i tot el govern departamental, que alguns dels seus funcionaris participaren de la invasió turística.
Certs indígenes veuen en aquest emblemàtic lloc una inesperada font d'ingressos, mentre que la comunitat viu modestament del cultiu de patata i la producció de llet.
Bolaños defensa la necessitat de «reobrir gradualment» el lloc, amb accés de pagament, encara que baix un model més «sostenible». «No ens oposam a que la gent ens visiti, ens oposam al turisme descontrolat», insisteix Arévalo. «Ningú estava fent res», sosté. «Som els únics que prenem mesures contra aquesta locura».
Hervé BAR. Naiz, 18 octubre 2024. Traducció de Joan Vicenç Lillo Colomar.
Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç.
Azufral, el volcà sagrat protegit del turisme per guardians indígenes
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
De moment no hi ha comentaris.