L'Assemblea General ha concedit aquest divendres més drets a Palestina per a participar en els assumptes de les Nacions Unides, sense que aquest Estat hagi pogut encara adquirir l'estatus de membre de ple dret.

La concessió d'aquests drets ha estat adoptada en una resolució, relativa a l'estatut de l'Estat observador de Palestina a les Nacions Unides, que ha estat aprovada per 143 vots a favor, 25 abstencions i nou en contra.

La resolució ve després del veto emès pels Estats Units al Consell de Seguretat el 18 d'abril, que va blocar l'admissió de Palestina com a Estat membre de ple dret de l'ONU.

Després de la decisió de l'Assemblea General, l'ambaixador palestí, Ryan Mansour, ha remarcat que aquest era «un vot a favor de l'existència de Palestina (…) Per això el Govern israelià s'hi oposa tant. Perquè s'oposa totalment a la nostra independència i la solució dels dos Estats».

L'ambaixador israelià, per la seva banda, ha sostengut que el text concedeix drets i privilegis «al futur Estat terrorista de Hamàs» i ha tret una petita trituradora de paper en què ha fet una còpia de la carta de l'ONU acusant els estats de destruir-la.

Canvis significatius

La resolució aprovada enumera canvis significatius a l'estatus de l'Estat de Palestina a les reunions i conferències de l'Assemblea General, inclòs el seu ordre a la llista d'oradors i la disposició dels seients.

També recomana al Consell de Seguretat que reconsideri favorablement la qüestió de l'adhesió de Palestina, de conformitat amb l'article 4 de la Carta de les Nacions Unides i l'opinió de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) el 1948.

Aquests nous drets no només tenen una importància simbòlica, sinó que assenyala un canvi en el pes diplomàtic de Palestina dins de tot el sistema de l'ONU. Un cop dit això, l'Assemblea General no ha concedit a Palestina la condició de membre de l'ONU, ja que per això cal una recomanació del Consell de Seguretat.

Entre altres drets, la resolució concedeix a l'Estat de Palestina:

• El dret a ocupar un lloc entre els Estats membres per ordre alfabètic.
• El dret a inscriure's a la llista d'oradors en relació amb els punts de l'ordre del dia diferents de les qüestions palestines i del Pròxim Orient, en l'ordre en què manifesti el desig d'intervenir.
• El dret a fer declaracions en nom d'un grup, fins i tot entre els representants dels grups principals.
• El dret a presentar propostes i esmenes ia introduir-les, fins i tot oralment, també en nom d'un grup.
• El dret dels membres de la delegació de l'Estat de Palestina a ser elegits membres de la Mesa del Ple i de les comissions principals de l'Assemblea General.
• El dret a participar plenament i efectivament a les conferències de les Nacions Unides ia les conferències i reunions internacionals convocades sota els auspicis de l'Assemblea General o, segons escaigui, sota els auspicis d'altres òrgans de les Nacions Unides, d'acord amb la seva participació al fòrum polític d'alt nivell sobre el desenvolupament sostenible.

Sense dret a vot

Tot i això, com a Estat observador, Palestina no té dret a vot a l'Assemblea General ni a presentar la seva candidatura a òrgans de l'ONU com el Consell de Seguretat o el Consell Econòmic i Social.

Els nous drets es faran realitat a partir de l'inici del 79è període de sessions de l'Assemblea General, que comença a mitjans de setembre d'aquest any.

Ara, tota la qüestió de l'estatus de Palestina tornarà al Consell de Seguretat per a un nou examen, on és probable que qualsevol esforç per a aconseguir la plena adhesió sigui blocat novament per un membre permanent, els Estats Units.

Nou països es varen oposar a l'ampliació dels drets de Palestina a l'ONU: Israel i el seu principal aliat, els Estats Units, l'Argentina, la República Txeca, Hongria, Micronèsia, Nauru, Palau i Papua Nova Guinea.