El periodista especialitzat en l'Orient Mitjà Joan Roura ha opinat que «cada dia s'està més a prop» d'una solució al conflicte entre Israel i Palestina a Gaza perquè «tot el que comença acaba» encara que, segons intueix, aquesta «no tindrà precedents». Roura s'ha pronunciat així aquesta setmana, en declaracions als mitjans de comunicació, abans d'oferir aquest divendres una conferència sobre l'actual situació en la franja de Gaza, a l'Estudi General Lul·lià de Palma.

El periodista especialitzat en l'Orient Mitjà s'ha mostrat sorprès per «la falta de previsió dels serveis d'intel·ligència militars i civils d'Israel que no van ser capaces de preveure l'atac de Hamàs el passat 7 d'octubre»; així com per «la resposta sense precedents d'Israel». Tot això, unit al fet que «avui dia encara hi ha més preguntes que respostes», l'ha duit a pensar que «encara hi ha molt per veure» i que «hi haurà sorpreses». Perquè, ha afegit, «la intuïció indica que quan alguna cosa comença sense precedents, el final, a partir de l'alto el foc, tampoc en tindrà».

D'aquesta manera, i enfront dels qui veuen en el reconeixement de l'estat de Palestina com la solució aquest conflicte bèl·lic, Roura es mostra escèptic. Primer, «perquè es va tard», perquè «per aquesta música ja s'ha ballat moltes vegades i no ha sortit bé». I, en segon lloc, segons ha apuntat, perquè «és molt difícil que, ara com ara, pugui haver-hi un govern a Israel que estigui disposat a negociar un estat palestí mínimament viable. I que, d'altra banda, hi hagi a més una autoritat palestina que accepti una Cisjordània dividida en dues, amb un territori sense sortida a la mar».

Com a alternativa, l'expert ha apuntat a la possibilitat que es defineixi un territori únic en el qual els ciutadans, tant palestins com jueus israelians tinguin els mateixos drets. Si bé, reconeix que aquesta sortida seria «un procés llarg i dolorós».

En aquesta línia, ha lamentat «la falta de perspicàcia dels països occidentals» als quals ha recriminat abordar el conflicte a Gaza des d'un punt de vista «obsolet i antiquat, repetint un error darrere l'altre», perquè, en la seva opinió, estan analitzant la realitat de tercers països «de manera interessada», tractant de fer front a la política internacional d'acord amb «amb un racisme atàvic».

Així mateix, ha criticat que «malgrat que Israel avui dia ocupi el territori que reivindica Palestina, des de la terra fins a la mar, sotmetent als palestins a un apartheid, Europa i els Estats Units continuïn donant suport incondicional a l'estat israelià».

Aquesta tendència, per a Roura, «és molt difícil que canviï», tret que, sigui «per pressió popular a empreses» tal com va ocórrer, segons ha recordat amb l'apartheid a Sud-àfrica. O bé, també, amb motiu d'una revolta civil dels palestins «reclamant els mateixos drets que els jueus israelians en els territoris ocupats» perquè «per la via militar, Palestina té poc a fer».

Així, encara que el periodista especialitzat en l'Orient Mitjà no veu plausible una intervenció en la zona, amb el desplegament de cascs blaus de l'ONU, per exemple, si considera possible que hi hagi un canvi de paradigma respecte al conflicte a la franja de Gaza «per la incorporació a la política internacional de la Xina i països en desenvolupament com el Brasil, l'Índia i Sud-àfrica».

També, ha assenyalat, perquè «la Unió Europea està molt preocupada perquè ha perdut molta credibilitat internacional a causa de la manera en què s'ha posicionat sistemàticament al costat del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu», a qui s'ha referit com un polític que en aquests moments es troba «feble, assetjat per causes judicials per casos de corrupció i que ha ficat a tot el país en una missió bèl·lica impossible d'aconseguir».

«Netanyahu repeteix cada vegada que hi ha eleccions que Israel destruirà Hamàs» però això, segons Roura, és una cosa que no ocorrerà perquè «Hamàs representa l'entramat de la societat civil a Gaza».

Per tant, al seu entendre, el conflicte a Gaza «serà un fracàs per a Israel» que «passarà factura a un Netanyahu, que ja és un cadàver polític». «No serà un fracàs militar perquè Israel ja domina la franja de Gaza», ha postil·lat l'expert, però sí en uns altres termes perquè «cada vegada més països volen reconèixer Palestina com a estat».

Entre aquests estats, s'hi troba l'Estat espanyol. De fet, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, quan va visitar la frontera de Gaza va fer unes declaracions que «cap altre president de la Unió Europea (UE) s'ha atrevit a fer», en paraules de Roura, per a qui «el problema» perquè la UE reconegui a Palestina com a estat no és Sánchez sinó que l'Estat espanyol «sigui un país mitjà amb un pes mitjà a la UE».

«Fins que França i Alemanya -aquest últim, un país al qual, per motius obvis, li costarà molt- prengui una posició més objectiva entre els dos pobles que dirimeixen el conflicte, no absolutament alineada com fins ara amb Israel», la Unió Europea no reconeixerà a Palestina com a Estat, segons Roura, fins i tot, encara que «Sánchez hagi tirat de la corda tant com ha pogut» i que calgui pensar que «és difícil que hagués llançat aquest globus sonda, dient de reconèixer Palestina, sense prèviament haver-lo consultat a Brussel·les».

De fet, el periodista ha recordat que, només tres dies després de les paraules de Sánchez, l'Alt Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Josep Borrell, va dir que en la Franja de Gaza «s'està utilitzant la fam com a arma de guerra».

El conflicte a Gaza serà a més «un fracàs» per a Israel quant al desgast de la seva imatge en l'opinió pública nord-americana perquè «cal ser un insensible perquè, amb 31.000 morts, no se senti empatia pel poble de Palestina».

Això, ja ho està a començant a constatar, per a acabar, l'administració del president dels EUA, Joe Biden, qui «és més que probable que acabi pagant electoralment» el fet de «no haver revocat la decisió de l'expresident Donald Trump de traslladar l'ambaixada nord-americana de Tel-Aviv a Jerusalem» així com de «no haver modificat els acords d'Abraham per a la normalització de les relacions d'Israel amb els estats àrabs», la qual cosa, en opinió de Roura «va encendre el foc a Gaza» perquè «si Israel era reconegut per Aràbia Saudita, això perjudicava l'Iran i els palestins perdien qualsevol capacitat de negociació».