L'Estat alemany s'ha unit a Israel a la Cort Internacional de Justícia per a defensar els genocides sionistes, qualificant l'acusació de genocidi realitzada per Sud-àfrica com «instrumentalització política». Aquesta mesura supedita l'esperit supremacista que mescla judaisme i sionisme.
Encara que les relacions diplomàtiques i econòmiques entre Sud-àfrica i el règim sionista d'Israel segueix avançant, tenint en compte que Israel fou l'únic Estat que va mantenir relacions oficials completes amb l'antic règim d'apartheid a Sud-àfrica, Pretòria s'aferra al mínim del seu llegat de lluita antiracista i anticolonialista. Això es reflecteix en la presentació de la demanda davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) contra Israel per el genocidi a la Franja de Gaza.
El règim sionista, com era d'esperar, respongué amb fal·làcies, descontextualització i manipulació, presentant formes incompatibles amb el contingut en un marc autista de post-veritat. En un moment crucial de la història, l'Estat alemany decidí unir-se a Israel a la CIJ per a defensar el sionisme i als genocides sionistes, qualificant l'acusació de genocidi realitzada per Sud-àfrica com «instrumentalització política».
Suport alemany absolut a Israel. Per culpa o per rigor?
Els criminals nazis que mataren a milions de jueus, així com a comunistes, gitanos, russos, polacs, etc. als camps de concentració no eren àrabs ni palestins. Tan mateix, l'esperit xovinista, euro-supremacista i racista arrelat a la supraestructura alemanya no accepta veure al palestí o a l'àrab morè tal com és, sinó com l'ego germànic desitja per a la seva pròpia 'pau interna'.
L'«antisemitisme» fou una projecció subjectiva que sorgí a terres de parla alemanya en el segle XIX. Un orientalista anomenat Moritz Steinschneider encunyà el terme en parlar de «prejudicis antisemites» de l'orientalista Ernest Renan. Però l'aplicació social i política del terme fou obra de Wilhelm Marr, qui creà el 1879 la Lliga Antisemita perquè el 'judaisme' no prevalgués sobre el 'germanisme'.
De fet, el terme 'semitisme' és una projecció d'un enteniment mecànic bíblic de la història, incompatible i superat per les ciències de la història i l'arqueologia, ja que no es trobaren trets de 'Sem' o 'Cem'. Però la mentalitat euro-centrista insisteix en donar serietat a conceptes equivocats pensant que la producció germànica és una senyal de garantia, com si fos un automòbil alemany, a pesar de les obres rigoroses de lingüistes, historiadors i arqueòlegs des de la dècada de 1950 que demostren la falsedat del terme 'semita' i afirmen que existeixen llengües i pobles afroasiàtics i no 'semites'.
Tanmateix, l'Estat alemany, que s'inspira en el famós rigor alemany quan li convé, decidí el 2018 crear un departament en el Ministeri de l'Interior anomenat 'Oficina del Comissionat del Govern Federal per a la Vida Jueva a Alemanya i la Lluita contra l'Antisemitisme'.
Llavors, per què?
Perquè el xovinisme i el racisme intrínsecs a l'establishment alemany es reflectiren en una actitud antipalestinista que mescla arbitràriament judaisme i sionisme, que considera irreversible la seva valoració de «qui és la víctima». Encara que l'absència de la narrativa del poble natiu palestí a Alemanya i Occident facilità la tasca del règim sionista israelià de segrestar el judaisme i presentar-se com la víctima, les noves generacions de palestins expatriats i persones conscients en el món estan eliminant l'ambigüitat i la confusió entre sionista i jueu.
L'actitud de l'establishment alemany després de la Segona Guerra Mundial no és una superació de l'època nazi, ni és simplement un sentiment de gran culpa per les atrocitats del Tercer Reich. És una exportació del 'problema jueu alemany' i capitalització del mateix.
És una exportació que consisteix en mantenir als jueus fora d'Alemanya i en mans d'un moviment colonialista, encara que això comporta la neteja ètnica d'un poble natiu com el poble palestí. Els jueus seran benvinguts a Alemanya quan siguin hostes o quan no s'involucrin en causes socials locals.
Això és un dels objectius del moviment sionista, explicat per el seu fundador Theodor Herzl de la següent manera: «Els jueus s'allunyen com amics respectats, i quan alguns tornen més tard, se'ls rebrà i tractarà, als països civilitzats, amb la benvolença que dispensen a altres estrangers. Aquesta emigració no és una fugida, sinó una marxa ordenada baix la supervisió de l'opinió pública. El moviment no s'ha d'iniciar només amb mitjans estrictament legals, sinó que ha de ser realitzada amb l'amistosa col·laboració dels Governs interessats, que resultaran beneficiats».
La derrota del règim nazi havia de dur al naixement d'una Alemanya essencialment diferent. És cert que la divisió del país ho transformà en dues entitats satèl·lits de la URSS i EUA fins la caiguda del Mur de Berlín o l'absorció de la República Democràtica Alemanya (antiga Alemanya de l'Est) per la República Federal d'Alemanya (Alemanya de l'Oest). Tan mateix, la República Federal d'Alemanya, que es presentà com hereva i representant única del poble alemany, optà per donar suport al sionisme i a l'Estat d'Israel, i acceptà els dictàmens sionistes de pagar indemnitzacions per l'Holocaust a l'Estat/règim israelià, no als individus que patiren la tragèdia comesa per els nazis, reconeixent implícitament que és la continuïtat del règim nazi. No queda altra explicació: ni una entitat ni un individu assumeix la culpa d'un altre, a menys que s'identifiqui amb aquell.
Les indemnitzacions, el suport econòmic i polític al règim sionista d'Israel, i la posició inequívoca a favor del genocidi israelià a la Franja de Gaza són la continuïtat d'una afinitat antiga entre l'establishment alemany i l'establishment israelià. El 1933 es signà l''acord de la transferència' entre el Tercer Reich i el moviment sionista per a rompre el boicot jueu als productes alemanys en el Regne Unit i els Estats Units. Els alemanys jueus rics foren rebuts sense problemes als EUA i Regne Unit, però els alemanys jueus pobres no interessaven a ningú; els jueus pobres lluitaven contra el nazisme a les files comunistes o acabaven als camps de concentració.
Els alemanys jueus de classes mitjana i mitjana alta foren una 'inversió nazi-sionista'. Els nazis tramaren la idea de la 'transferència' i els sionistes la dugueren a terme amb ells: els bens alemanys es venien i, a mesura que es concretaven aquestes vendes, es generaven doblers. En aquest complexe acord, un jueu a Alemanya prenia les seves possessions i actius domèstics i els dipositava en un banc especial anomenat Paltreu. S'establí un altre banc, el Banc Anglo-Palestí, ubicat a Palestina, on s'ingressaven els doblers del banc alemany. L'Organització Sionista venia els bens nazis a tot Orient Mitjà i especialment a Palestina.
Els ingressos generats per aquestes vendes es dirigien al Banc Anglo-Palestí, i aquest banc proporcionava els doblers perquè els jueus sortejassin les restriccions de moneda imposada per els britànics i poguessin emigrar. En el procés, els nazis aconseguiren revitalitzar la seva economia i rompre el boicot, ja que no es podia boicotejar els bens mentre es transferia a un jueu venent aquests bens. Es desenvolupà la infraestructura del futur Estat d'Israel.
Jugar en temps extra
La retòrica alemanya de condemnar el racisme i els genocidis, i de demanar disculpes per els genocidis comesos per el colonialisme alemany a Àfrica, resultà espúria. El colonialisme alemany va cometre el primer genocidi del segle XX a Namíbia contra els pobles herero i nama. Namíbia guanyà la seva independència el 1990, però Alemanya no reconegué el genocidi fins el 2021, i signà un acord de 'reconciliació' amb el Govern namibià que preveu pagar quasi mil milions d'euros al país africà per a 'projectes de desenvolupament', és a dir, una inversió perquè les empreses alemanyes obrin més mercat i treguin més benefici. Les protestes multitudinàries del poble namibi obligaren al seu Executiu a reconsiderar l'acord, subjecte a noves negociacions.
Encara que no esperen gran cosa del sistema de 'Justícia internacional', els pobles que patiren i pateixen l'actitud colonialista no estan callats i la narrativa sionista es comprova cada vegada més falsa. El present i la història estan condemnant al règim sionista d'Israel i, és clar, a tots els seus aliats. S'espera que el poble alemany aprengui aquesta vegada la lliçó més ràpidament, abans que sigui massa tard.
Hi ha molts tipus de feixisme. Però l'islamofeixisme camuflat a díns del progressisme, és el més letal i traïdor de tots els feixismes actuals.