cielo claro
  • Màx: 16.97°
  • Mín: 9.53°

Revolució Ciutadana demana el vot als equatorians de les Balears: «Feim que Luisa González sigui la primera presidenta de la història de l’Equador»

El passat divendres, 6 d'octubre, el Moviment Revolució Ciutadana (MRC) de l'Equador, amb el suport d'Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) va celebrar un acte a CCOO de Palma.

En aquest, hi varen intervenir l'assembleista i exministra de Relacions Exteriors i Mobilitat Humana del govern de Rafael Correa, Esther Cuesta, així com l'assembleista Gustavo Mateus, ambdós en condició de candidats a l'Assemblea Nacional, per la circumscripció d'Europa, Àsia i Oceania, del proper dia 15 d'octubre.

El proper diumenge 15 d’octubre tendrà lloc la segona i decisiva jornada de les eleccions presidencials equatorianes, en les quals estan cridats a votar gairebé mig milió d’equatorians d’arreu del món. Només a l’illa de Mallorca resideixen més de quaranta mil equatorians.

Cal tenir present que el passat 20 d’agost va tenir lloc la primera votació (primers comicis electorals extraordinaris a l'Equador des del 1940), la qual va donar per guanyadors la correista Luisa González i el conservador Daniel Noboa. Aquests dos candidats són els proposats per a la segona i decisiva votació, la primera en la història convocada pel mecanisme constitucional de l'article 148 de la Constitució Nacional, la «mort creuada».

Aquest darrer divendres, 6 d’octubre, dBalears s’ha citat amb Esther Cuesta i Gustavo Mateus, els dos candidats del Moviment Revolució Ciutadana a les eleccions equatorianes per la circumscripció d’Europa, Àsia i Oceania. Cuesta i Mateus han visitat Palma per tal de trobar-se amb la comunitat equatoriana a les Illes Balears i per a mobilitzar el vot de cara a les eleccions del 15 d’octubre. Aquest partit, que es postula com el preferit, va encapçalat per la candidata a la presidència Luisa González i podria ser la primera presidenta dona en la història de l’Equador.

  • Quan i on poden acudir a votar els ciutadans equatorians residents a l’Estat espanyol?

Mateus: Els recintes electorals sempre tenen presència allà on tenim representació diplomàtica, que en són molts a la Península. Però, tot i això, a la Península hi ha d’altres conflictes també, com ara les distàncies, que poden arribar a ser molt grosses i el ciutadà pot desistir per dificultats personals o laborals.

Cuesta: Pel que fa a les Illes Balears, el diumenge 15 d’octubre els i les equatorianes poden acudir a votar al casal de s’Escorxador, un punt de Palma molt conegut, on també s’han realitzat eleccions locals, autonòmiques i estatals, i ho podran fer des de les 9.00 i fins les 19.00 hores.

La votació, en aquest cas, serà presencial, ja que una de les tres paperetes es tracta d’una repetició de la votació que el 20 d’agost va sortir malament. En aquell moment, la votació telemàtica que havien d’emprar va col·lapsar i milers d’equatorians d’arreu del món varen quedar sense poder exercir el seu dret a vot.

Mateus: El Consejo Nacional Electoral (CNE) va realitzar el contracte dels serveis informàtics per a les eleccions amb gent no preparada per a suportar l’alt nivell d’activitat, col·lapsant-hi el sistema transcorregudes unes hores. Milers de ciutadans varen estar més de vuit provant de votar.

  • Qui hi pot votar i què es necessita per a votar?

Mateus: En primer lloc, els ciutadans que vulguin votar han d’estar inscrits en els censos de votació, mitjançant registre electrònic (el termini es va tancar pel juliol del 2022), i el dia de les eleccions dur-hi la coneguda com a cèdula o el passaport equatorià (encara que estigui caducat).

Pel que fa a les circumscripcions exteriors, l’una es compon per les regions d’Europa, Àsia i Oceania, per la qual es trien dos assambleistes; dos més per la circumscripció dels Estats Units i Canadà, i dos per Amèrica Llatina, el Carib i Àfrica. És a dir, que dels 137 legisladors que s’ecullen a les eleccions, 6 corresponen a la diàspora equatoriana, amb dues persones per cada una de les tres existents. Una representació que pot semblar bastant petita en comparació al nombre de ciutadans que resideixen fora del territori equatorià, ja que la població de l’Equador és d’uns 18 milions, dels quals 3 milions són ciutadans que resideixen arreu del món.

Tot i que els consulats haurien de tenir censos actualitzats amb la població que resideix en cada regió del món, actualment no és del tot així, i una bona part dels migrants no estan inscrits correctament per tal de poder votar. Però, a banda dels cens de ciutadans, per a poder votar has de formar part del cens electoral. Això vol dir que dels 40 mil equatorians que resideixen a Mallorca, és molt probable que ni la meitat hi puguin acudir a votar.

Cuesta: El vot a l’Equador, d’acord amb el l’article 62 de la Constitució, és un deure i un dret, és a dir, és una obligació. Però, per als equatorians a l’exterior és facultatiu. Dels 3 milions d’equatorians que vivim a l’exterior, només 409.250 equatorians, al món, estan registrats per a poder votar en aquestes eleccions. I d’aquests, el 61% viu a la circumscripció d’Europa, Àsia i Oceania.

  • Per què hi ha eleccions el 15 d’octubre i per què a l’exterior hi ha tres paperetes, en compte de les dues que trien els ciutadans residents a l’Equador?

Cuesta: Bé, aquesta pregunta és una mica més llarga de comprendre. Per a les persones que no segueixen el minut a minut de la política equatoriana, podem explicar-los que el Consejo Nacional Electoral (CNE) està violant el codi de la democràcia, un fet que, com a governadors, més endavant, caldrà actualitzar, i està emprant un patró electoral desactualitzat (del juliol del 2022). Això significa que molta gent no ha pogut inscriure-s’hi, sobretot la gent més jove, ja que a l’Equador es pot votar a partir dels 16 anys (dels 16 als 17 es pot votar també facultativament). Per tant, tots els joves que s’hagin inscrit al padró electoral a partir del juliol del 2022 podran votar a les eleccions del 2025.

Mateus: I un altre fenomen derivat de la utilització d’un padró no actualitzat és que, en els darrers dos anys del govern neoliberal de Guillermo Lasso, ja són més de 300.000 compatriotes els qui han sortit del país. I d’aquests 300.000 n’hi molts que volen exercir el seu dret de vot i no podran fer-ho tampoc. En el millor dels escenaris, podrien registrar-se per a votar el 2025. Per tant, com ha dit la meva companya Cuesta, el CNE està violant el nostre dret a vot i continua sense realitzar cap acció dràstica d’actualització del padró.

Tot i que les eleccions haurien de realitzar-se el 2025, la formació de Revolució Ciutadana ha duit endavant una sèrie de denúncies contra l’actual Govern de Guillermo Lasso. Això ha ocasionat que aquest, Lasso, abans de permetre que l’Assemblea hi votés per la seva destitució, hagi preferit decretar la «mort creuada» i, des d’aleshores, el president Lasso du quatre mesos governant al seu gust sense cap tipus de control administratiu. És per tot això que aquestes properes eleccions, del dia 15 d’octubre, són considerades unes eleccions anticipades.

I són considerades una segona tornada a les votacions perquè el passat 20 d’agost es va obligar a votar de forma telemàtica tots els ciutadans residents a l’exterior, un fet que va provocar la caiguda del sistema, el qual no va resistir la gran demanda entrant d’arreu del món, i va impossibilitar el vot a milers de ciutadans. El vot telemàtic és una molt bona opció, sobretot per a territoris com les Illes Balears, on els ciutadans s’han de desplaçar d’Eivissa o Menorca a Mallorca per a poder votar a Palma, única taula de votació presencial a les Balears.

Després de diverses queixes i denúncies presentades per la formació de Revolució Ciutadana, el CNE va acceptar la repetició de les eleccions a l’exterior. Per això, el que anava a ser només l’elecció dels congressistes i les eleccions presidencials, també inclourà el vot des de l’exterior. És per això que els equatorians residents a l’exterior tendra tres paperetes el 15 d’octubre.

  • Per què cal votar la llista de Revolució Ciutadana?

Cuesta: Votar per Revolució Ciutadana, per la llista cinc, és important perquè l’Equador tengui, per primer pic en la història, una presidenta dona, electa, votada pels equatorians dins i fora de la pàtria.

A la votació els i les equatorianes podran votar mitjançant tres paperetes: per una banda, una papereta pel binomi de Luisa i Andrés, candidats a la presidència; la segona papereta pels assambleistes nacionals, i la tercera papereta per al binomi de Mateus i Cuesta. L’única opció que compta amb un projecte, el qual compta amb el suport d’un moviment polític que ja coneix la realitat equatoriana, té experiència en el servei públic i que, en aquests deu anys de la dècada guanyada ha posat l’Equador com un dels països més segurs d’Amèrica Llatina. Som a Palma justament per a difondre i donar a conèixer el projecte dels nostres companys Luisa i Andrés.

Fan una crida a la mobilització perquè, per una banda, cal sumar el màxim suport possible a l’opció presentada per RC, i perquè, no menys important, es repeteixen les eleccions del vot des de l’exterior, ja que en les passades eleccions el sistema va ser incapaç de suportar la gran demanda de vot estranger, el qual va col·lapsar els servidors i milers d’equatorians de tot el món no varen poder exercir el seu dret a vot. Un dret a vot, el de l’exterior, que existeix des del 2008, moment en el qual l’expresident Rafael Correa va permetre el vot des de l’exterior.

El 15 d’octubre es decideix el rumb d’un dels països d’Amèrica que més ciutadans té a les Illes Balears. I ho fan, com en la majoria dels països de la regió, decidint entre un govern conservador que basa el seu control sobre la població en la violència (sicariat i narcogovern) i la militarització de la societat, o un govern progressista al servei del poble, de la comunitat migrant i dels serveis bàsics com l’educació i la sanitat universal.

Luisa González es perfila com la candidata del poble, amb la consciència de classe i tot el coneixement sobre la necessitat de progressar en qüestió de drets fonamentals.

Finalment, podria citar-te infinitat de motius pels quals votar RC, però te’n comentaré un parell: de ser el segon país més segur d’Amèrica Llatina, amb una taxa de 7 homicidis per cada cent mil habitants, enguany acabarem l’any amb més de 34 homicidis per cada cent mil habitants; avui, les presons no estan administrades per l’Estat, i les presons són un bon indicador de la salut jurídica d’un país. I aquí entra el tema del narcotràfics, les massacres, etc. que governen nostre país.

El 15 d’octubre, com en molts d’altres països d’Amèrica Llatina, decidim si volem un govern de mort, de violència, de sicariat, de narcogovern, i on la salut i l’educació han esdevengut privilegis, o si volem un govern que garanteixi drets fonamentals. El dret a la vida digna ha de ser un dret garantit pel govern, el dret a la salut de qualitat ha de ser per a totes i per a tots igual… I cal votar RC també pels ciutadans que vivim a l’exterior, perquè és una qüestió fonamental comptar amb serveis consulars de qualitat arreu del món, i que no sigui despatxos de portes tancades, amb telèfons que mai tenen resposta i que dificulten les estades dels ciutadans complicant les gestions administratives, com ara trigant més de quatre mesos en renovar-te el passaport, o dificultat la inscripció de naixements, etc. Això s’ha d’acabar.

  • Respecte a temes més concrets i conèixer una mica més la ideologia de Revolució Ciutadana: Quina és la relació de RC amb els moviments dels pobles originaris equatorians? Quina postura pren el partit davant les peticions dels moviments feministes? I respecte els moviments i les demandes mediambientals?

Mateus: Revolució Ciutadana sempre ha comptat amb el suport de les comunitats indígenes, que no és el mateix que dels dirigents dels partits polítics liderats per indígenes. I això perquè durant el mandat del president Correa, les diferents comunitats indígenes varen veure millores en les seves condicions de vida, així com al seu entorn, com ara amb un major respecte al tractament i la protecció dels recursos hídrics.

També, durant el mandat del president Correa nosaltres teníem una equitat de gènere entre els i les ministres de l’estat. Vàrem tenir per primer pic un Parlament dirigit per dones, amb les tres primeres posicions de presidència ocupades per dones. I ara, sera el moment de tenir també la primera presidenta electa en la història de l’Equador.

Pensam que hem avançat molt en els drets de les dones, però que, com a feministes, encara ens queda molta feina per fer. Per exemple, pel que fa a la violència de gènere, amb més de 322 feminicidis en el que duim d’any; o amb la primera llei que permet l’avortament en determinades situacions

Cuesta: La Constitució estableix que l’Equador és un estat plurinacional i intercultural, i ens indica cap a on volem anar. És a dir, les metes que ens volem marcar, i com garantitzar això a través de les llengües, les cultures i a través també del respecte a la natura, on viuen els nostres pobles originaris.

Tenir cura de la natura és, a banda de complir amb la Constitució, també la forma de tenir cura de les nostres comunitats. Per exemple, l’activitat pretrolera i la contaminació ambiental que se’n deriva, així com la mineria il·legal que existeix

La no extracció de petroli en un país on la meitat de la població viu en situació de pobresa o pobresa extrema és com tenir doblers al banc mentre el teu fill es mor de gana. Perquè és molt fàcil quan un individu que viu, per exemple, a Dinamarca, diu que cal aturar l’extracció de recursos naturals, ho diu des d’un ambient i una justícia social que no existeix a Amèrica Llatina, la regió més desigual del món. On hi ha gent extremadament pobre i gent extremadament rica, vivint uns al costat dels altres, tot separats per mur i valles.

  • Pel que fa als equatorians que viuen a l’exterior, quina és la seva situació actual: S’organitzen d’alguna forma concreta? Quin pes tenen a les eleccions?

Cuesta: Els i les equatorianes tenen un alt nivell de paticipació i implicació social, i allà on hi ha comunitat equtoriana es creen associacions de tota mena: culturals, gastronòmiques,

A l’Estat espanyol i a tota Europa, els equatorians progressistes som molt a prop dels partits i les organitzacions d’esquerres. Bé, arreu del món tenim ciutadans que, cada cop més, s’apropen a militar o a participar de l’activitat política d’esquerres del lloc on resideixen com a migrants. Els i les equatorianes som persones molt implicades en el nostre entorn, solidaris i voluntaris en organitzacions de tota mena.

Mateus: Sobre el moviment associatiu, que és molt gros, jo vaig complir mes de vint anys de residència a l’exterior. Quan hi va haver un auge en la migració de compatriotes, que ser quan va tenir lloc el conegut com a «Feriado bancario» (any 1999), quan l’actual president Lasso era el superministre de finances, i que ara, per segon pic, torna a ser el causant d’una onada migratòria.

Fa com a 20 anys, hi vàrem sortir prop de tres milions d’equatorians del nostre país. I aquesta gent sempre ha estat molt activa des de l’exterior, reclamant els seus drets. Finalment, varen ser escoltats amb moltíssim atenció pel govern de Revolució Ciutadana del 2007, i a partir d’aquí els migrants vàrem guanyar sis representant per a l’exterior. No mai abans els migrants havien tengut aquesta representació. I tot això va ser possible amb la Constitució del 2008, promoguda pel nostre estimat Correa, i amb tot el suport de la comunitat equatoriana a l’exterior, sobretot a aquest teixit associatiu format per multitud d’entitats culturals, esportives, religioses, gastronòmiques…

No hi ha hagut cap altre moviment polític a l’Equador que lluités per la repetició d’aquesta votació, si se li pot dir votació a un sistema que excloure tants ciutadans i ciutadanes, i que va impossibilitar el vot a tants d’altres. Hem estat els únics en denunciar aquesta injustícia i en lluitar perquè la votació del 20 d’agost i pogués tornar a repetir el 15 d’octubre. Els únics. Només nosaltres, Revolució Ciutadana, ha defensat els drets de la diàspora equatoriana.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.