Luiz Inácio Lula da Silva ha pres possessió aquest primer de gener com a president del Brasil davant el Parlament del país. En el primer discurs com a president, Lula ha qualificat de «victòria de la democràcia» el seu triomf electoral de l'octubre, malgrat les «amenaces» de la ultradreta, que a hores d'ara encara no accepta el resultat electoral.

El flamant nou president ha dit que la investidura d'aquest diumenge posa «fi a l'autoritarisme» i, enmig dels aplaudiments dels congressistes, ha demanat «democràcia per sempre».

És la tercera vegada que Lula jura el càrrec de president. Ho va fer per primera vegada fa vint anys justos, el 2003, i ho va tornar a fer quatre anys després, un cop reelegit.

Lula pren el relleu de Jair Bolsonaro, a qui va derrotar en les eleccions de l'octubre. Bolsonaro, que encara no ha reconegut la derrota, va viatjar divendres passat als Estats Units i no ha assistit a la cerimònia de presa de possessió del nou president. Davant l'absència de Bolsonaro, una representació de ciutadans del país ha entregat a Lula la banda presidencial.

«Reconstruir el país»

El primer discurs de Lula s'ha centrat a anunciar mesures per revertir moltes de les polítiques que ha dut a terme Bolsonaro els darrers quatre anys. El nou president s'ha compromès a «reconstruir el país i fer altra vegada un Brasil de tothom i per a tothom» damunt el que ha qualificat de «terribles ruïnes» que ha deixat el bolsonarisme.

En aquest sentit, entre les primeres accions que ha anunciat Lula hi ha rescatar de la fam 33 milions de persones i treure 100 milions de brasilers --gairebé la meitat del país-- de la pobresa. Segons Lula, són les persones que, els darrers quatre anys, «han suportat la càrrega més dura del projecte de destrucció nacional» que ha acabat.

Lula també ha dit que els responsables del «genocidi» de la Covid-19 hauran de retre comptes davant la justícia. «En cap altre país la quantitat de víctimes mortals va ser tan alta en proporció a la població», ha assenyalat el líder d'esquerres. Al Brasil varen morir prop de 695.000 persones i Lula ho ha atribuït a l'«actitud criminal d'un govern negacionista».

El nou president també s'ha compromès a posar fi a la desforestació il·legal a l'Amazònia, a protegir els pobles indígenes i a reprendre la integració entre els països de l'Amèrica Llatina.

La presa de possessió de Lula s'ha celebrat enmig de grans mesures de seguretat, arran de les amenaces de partidaris de Bolsonaro, que han arribat a exigir un cop militar per mantenir el líder ultradretà al poder.

Lula torna al poder després de la presó

Després de la destitució de Dilma Rousseff, que l'havia succeït en la presidència, Lula era el gran favorit a les eleccions del 2018. Però va esclatar l'escàndol Petrobras, de suborns per facilitar contractes públics.

La condemna per corrupció i el posterior ingrés a presó van acabar --momentàniament-- amb la carrera política de Lula i va malmetre les opcions del Partit dels Treballadors (PT). Això va afavorir Jair Bolsonaro: amb la promesa d'ordre als carrers, el discurs contra la corrupció del PT i la defensa de la tradició, el líder d'extrema dreta va arribar a la presidència fa quatre anys.

Quan Bolsonaro va prendre possessió del càrrec, ara fa quatre anys, Lula era a la presó. Posteriorment, però, el Tribunal Suprem va anul·lar totes les condemnes a Lula i li va restaurar els drets polítics.