bruma
  • Màx: 15°
  • Mín:

«Sent el dolor de veure el meu fill, que va arriscar la seva vida per denunciar la injustícia, inculpat i privat del dret a un judici just»

Julian Assange ha passat els darrers dos anys a la presó de Belmarsh a Londres després de gairebé una dècada amagat a l'ambaixada de l'Equador en la capital.

S'enfronta a un renovat impuls per a la seva extradició als Estats Units després que el Tribunal Suprem va revocar la setmana passada una decisió anterior contra tal mesura.

El vice-primer ministre d'Austràlia, Barnaby Joyce, també es va pronunciar en defensa seva i va dir que Assange hauria de romandre al Regne Unit i ser jutjat allí o retornat al seu país d'origen. La promesa d'Assange, Stella Morris, ha acusat les autoritats del Regne Unit d'exercir el paper de «botxí» després que sofrís un mini accident al cervell a la presó.

Aquest és el text de la carta oberta que ha escrit Christine Ann Assange, mare de Julian Assange:

«Fa cinquanta anys, quan vaig donar a llum per primera vegada com a mare jove, vaig pensar que no podia haver-hi dolor més gran, però aviat ho vaig oblidar quan vaig sostenir el meu bell bebè als meus braços. Li vaig posar Julian de nom.
Ara me n'adon que estava equivocada. Hi ha un dolor més gran.

El dolor incessant de ser la mare d'un periodista guardonat, que va tenir el valor de publicar la veritat sobre els crims governamentals d'alt nivell i la corrupció.

El dolor de veure el meu fill, que va intentar publicar veritats importants, tacat a nivell mundial.

El dolor de veure el meu fill, que va arriscar la seva vida per a denunciar la injustícia, inculpat i privat del dret a un judici just, una vegada i una altra.

El dolor de veure a un fill sa, deteriorar-se lentament, perquè se li va negar l'atenció mèdica i sanitària adequada en anys i anys de presó.

L'angoixa de veure el meu fill sotmès a cruels tortures psicològiques, en un intent de trencar el seu immens esperit.

El constant malson que sigui extradit als Estats Units i després passar la resta dels seus dies enterrat viu en total aïllament.

La por constant que la CIA pugui complir els seus plans per a assassinar-lo.

L'onada de tristesa quan vaig veure el seu fràgil cos caure exhaust per un mini vessament cerebral en la darrera audiència, a causa de l'estrès crònic.

Moltes persones varen quedar traumatitzades en veure una superpotència venjativa que usa els seus recursos il·limitats per a intimidar i destruir a un individu indefens.

Vull donar les gràcies a tots els ciutadans decents i solidaris que protesten globalment contra la brutal persecució política que va patir Julian.

Per favor, continuïn aixecant la veu als seus polítics fins que sigui l'única cosa que sentin.

La seva vida és a les seves mans».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere, fa 8 mesos
És molt lamentable i trista la situació que ens denuncia la mare d'en Julian Assange, a mi se’m fa molt difícil (impossible) assumir aquesta falta d'humanitat de què ens parla la senyora Christine Ann, en llegir-la he recordat aquelles grolleres “maniobres” que vam veure de primera mà en el decurs del judici als independentistes, aquelles vexacions, escarnis, befes, humiliacions, manipulacions i un sense fi de càrregues de profunditat que la judicatura espanyola va deixar anar contra aquelles persones, aquests senyors van mentir vilment, van servir-se ignominiosament de les lleis, aquests togats que haurien de donar exemple no van tenir escrúpols per fer valer els seus interessos en contra d'uns imaginaris enemics. Aquests prohoms pretenien i ho van aconseguir, mentir i silenciar tots, un per un, els arguments i proves que se’ls presentaven, el seu maleït objectiu no era altre que justificar el que era injustificable. Europa i el món van ser coneixedors d’aquests abusos i CAP nació, CAP, ens va donar la mà, CAP va exigir un judici transparent, CAP va voler denunciar públicament aquesta vergonya, i la UE va girar la vista i va preferir callar fent-se còmplice d’aquests crims.
Senyora Christine, tot i que la nostra denúncia mai tindrà el pes específic que té la seva, ho volem escriure, si ens ho permet, com a complement i en contra de les postures indignants de tots aquells que han maltractat al seu fill. Nosaltres també hem estat i som uns constantment perseguits per TOTS els governs “demòcrates” espanyols siguin del color que siguin, fins i tot ens volen exterminar la nostra mil•lenària llengua catalana.
Sàpiga que Catalunya som una autonomia tractada com una d’aquelles colònies que van conquerir en nom de Déu i els Reis Catòlics, som una comunitat d’on Espanya i treu molt més del que hi retorna.
Senyora, ens dol la seva situació i la indefensió que vostès senten davant l’opressió, les males formes i la poca humanitat dels mandataris que, pel que ens diu, abusen de la seva força pressionant al seu fill tement-se que posi a l’abast de tot el món la misèria humana que els rodeja.
Senyora Christine, de cap manera he intentat treure importància a les seves angoixes, de cap manera vull anteposar els nostres problemes als de vostès, els que han sofert i encara sofreixen, penso que tota la gent (molta) que pateix l’esclavatge, els abusos i la prepotència de tants i tants governant que s’autoanomenen demòcrates, només poden lluitar escampant aquestes malèfiques i criminals actuacions, així doncs, desitjo de tot cor que més aviat que tard puguin gaudir, el seu fill, vostè i tota la seva família, d’un final feliç i que les angoixes sofertes quedin del tot enrere, tant de bo li apliquin al seu fill el veredicte de la veritat i l'honorabilitat, tant de bo pugui refer la seva vida en pau i seguretat i tant de bo arribi el dia que la humanitat pugui prescindir de tots aquells que no respectin als seus conciutadans.
Els nostres ànims i desitjos per tots vostès.
Valoració:1menosmas
Per guillem, fa dervers d'un any

Cap Parlament ni cap Govern del mon que es consideri democràtic, pot callar davant l'empresonament de qui ha denunciat públicament multitud d’atacs a la democràcia, a la llibertat i a la veritat perpetrats per les diferents potències militars arreu del mon. Callar per part dels Parlaments i Governs europeus, els fa còmplices de l’opressió, la injustícia, els genocidis i assassinats selectius de persones, amb el falç pretext de defensar la seguretat dels estats falsament considerats democràtics.

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente