El conflicte obert entre el Marroc i el Front Polisario després de l'entrada de militars marroquins a la zona de Guerguerat, a la frontera amb Mauritània, compleix un any en un context d'augment de les tensions entre Rabat i Alger i davant l'amenaça d'una guerra a una escala més gran a la regió.

Els incidents van esclatar el 13 de novembre de 2020, quan les Forces Armades marroquines van desplegar efectius a Guerguerat per a posar fi a un bloqueig per part d'activistes sahrauís, després del que el Front Polisario va acusar directament a Rabat de violar l'alto el foc de 1991, que va donar per trencat, i va apuntar a un reinici de la guerra.

Així, el Polisario va assegurar que la mesura era una violació «deliberada» de l'alto el foc i «una agressió directa» contra la població sahrauí, per la qual cosa va declarar que actuaria «en legítima defensa» davant les accions de Rabat, que va argüir que la seva decisió «no té intenció bèl·lica».

El repunt del conflicte va tenir lloc a penes un mes abans que el llavors president estatunidenc, Donald Trump, anunciés que Washington reconeixia la sobirania marroquina sobre el territori sahrauí, fet que va ajudar a elevar les tensions.

L'anunci de Trump va arribar en el marc d'un acord mediat per la seva Administració perquè el Marroc i Israel restablissin els seus llaços diplomàtics, en línia amb els 'Acords d'Abraham', als quals es van adherir en poques setmanes Unió dels Emirats Àrabs (EAU), Bahrain i Sudan.

La decisió va suposar satisfer les majors exigències del Marroc, que planteja únicament una autonomia limitada per a l'antiga colònia espanyola, enfront de les peticions de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) d'una descolonització que derivi en la seva independència.

L'anunci de Trump va ser respost amb duresa per part del Polisario, davant l'estancament dels contactes i les dificultats fins i tot per a nomenar un enviat especial de Nacions Unides des de la dimissió el maig de 2019 de Horst Koehler, procés que es capgirà al setembre d'enguany amb la designació de Staffan de Mistura.

No obstant això, el nomenament de De Mistura -i la falta de claredat per part de l'Administració de Joe Biden sobre la decisió de Trump- no sembla haver canviat la situació i Rabat ha insistit que no modificarà la seva postura sobre la seva «integritat territorial».

En aquest sentit, el ministre d'Exteriors marroquí, Naser Burita, va posar l'accent aquesta setmana que hi haurà converses amb De Mistura, però únicament sobre «la possibilitat de l'autonomia», una opció rebutjada de ple pel líder del Front Polisario, Brahim Ghali, qui a l'octubre va denunciar el «silenci còmplice» de Nacions Unides sobre la situació.

En aquest context, el reinici de les hostilitats ha estat rebut amb una satisfacció en els campaments de refugiats en Tindouf, on els joves es mostren «creixentment escèptics» sobre la possibilitat d'un acord, davant la creixent frustració per les seves dures condicions de vida, segons el 'think tank' International Crisi Group.

Els enfrontaments han anat a l'alça durant els últims mesos i amenacen de derivar en un conflicte obert entre el Marroc i Algèria -que recolza el Polisario- després de la ruptura de relacions per part d'Alger a l'agost.