Els resultats de les eleccions d'Islàndia, celebrades aquest diumenge, no han deixat un veredicte clar sobre quin govern de coalició s'acabarà formant.

En canvi, sí que han dibuixat una majoria clara al Parlament: hi haurà més dones diputades que homes. Segons les projeccions dels resultats de cada partit, s'asseuran a l'Althingi, el Parlament nacional, 33 dones d'un total de 63 seients.

Amb un 52,3%, Islàndia es converteix en el primer país d'Europa a superar el llindar del 50% i en el tercer del món amb un percentatge més elevat de dones parlamentàries, només superat per Ruanda (61,3%) i Cuba (53,4%). També Nicaragua, Mèxic i els Emirats Àrabs Units tenen la meitat o més de dones a les seves cambres legislatives.

Fins ara, el rècord europeu el tenia Suècia, amb un 47% de dones a la cambra i al setè lloc del rànquing mundial, segons Parline, l'organització que ofereix dades de referència sobre els parlaments d'arreu del món. Amb l'anterior Parlament, Islàndia se situava al 29è lloc del rànquing mundial, empatada amb Dinamarca amb un 39,7% de dones.

Diversos països europeus li passaven al davant, com Andorra (46,4%, al lloc 10 del món) o Espanya (44%, al lloc 16), així com Finlàndia, Bèlgica, Suïssa, Àustria i Portugal.

La mitjana de dones parlamentàries al Parlament Europeu és del 39,5%, segons dades de la mateixa institució del febrer del 2020, després de la sortida del Regne Unit.

Sense llei de quotes

Diversos partits islandesos reserven una proporció mínima de dones a les seves llistes, però la llei no obliga a respectar una quota determinada a les eleccions legislatives.

Islàndia també va ser el primer país a elegir democràticament una dona com a cap d'estat, el 1980, i durant 12 anys ha estat al capdavant del rànquing del Fòrum Econòmic Mundial en termes d'igualtat de gènere.

El país va viure l'any 1975 una mobilització sense precedents que inspira encara avui iniciatives com les vagues feministes. El 24 d'octubre, la gran majoria d'islandeses es varen agafar un dia lliure i varen deixar d'anar a la feina i de fer les tasques de la llar. Volien visibilitzar la feina que feien tant en l'economia com en la societat. L'elevat seguiment la va convertir en l'aturada de dones més exitosa de la història.

Dubtes sobre el futur de la coalició

La coalició que ha governat els darrers quatre anys repeteix majoria absoluta. El Moviment d'Esquerra Verda, el Partit de la Independència i el Partit Progressista obtindrien més del 52% dels vots i 37 escons.

Aquesta última força, de centredreta tot i el seu nom, ha tingut un gran avenç. Amb tot, els verd i vermells de la primera ministra, Katrín Jakobsdóttir, han perdut força davant els conservadors i els liberals.

Però, tot i això, tornaran a negociar per pactar un nou govern, segons van anunciar abans dels comicis.