El president dels Estats Units, Joe Biden, ha reconegut aquest dissabte públicament que la massacre de la població armènia durant la I Guerra Mundial a les mans de l'Imperi Otomà, va ser un genocidi.

En una declaració sense precedents per un president nord-americà des de fa 40 anys, i que Turquia ha condemnat com un «greu error» que obre una «profunda ferida» entre els dos aliats de l'OTAN després d'aquest acte «d'oportunisme polític».

«Cada any, en aquest dia, recordam les vides de tots els que varen morir en el genocidi armeni de l'era otomana i tornam a comprometre'ns a evitar que aquesta atrocitat torni a ocórrer», ha fet saber en un comunicat emès amb motiu de la commemoració avui del Dia del Record d'Armènia.

La declaració té un abast extraordinari perquè el Govern turc s'ha negat sempre a reconèixer amb aquesta denominació concreta les morts d'aproximadament un milió i mig d'armenis entre 1915 i 1916 a les mans dels otomans.

«Honorem la seva història. Reconeixem el seu dolor. Afirmem la seva història. No repartim culpa però volem assegurar-nos que el que ha ocorregut no torna a passar», ha afegit el president nord-americà.

«El poble estatunidenc honra a tots els armenis que varen morir en el genocidi que va començar avui fa 106 anys», ha reiterat el president estatunidenc. «Mentre ploram allò perdut, giram també els nostres ulls cap al futur, cap al món que desitjam construir per als nostres fills; un món sense màcula pels mals quotidians del fanatisme i la intolerància, on es respecten els drets humans i on totes les persones poden portar la seva vida amb dignitat i seguretat», ha afegit.

Ronald Reagan va ser el darrer president dels Estats Units que va qualificar les atrocitats comeses contra els armenis com un genocidi, el 1981. No obstant això, va acabar fent marxa enrere després de rebre pressions de Turquia, ja com a estat successor de l'Imperi Otomà.

La declaració de Biden s'ha produït un dia després del seu primer contacte telefònic com a president amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, en la qual va donar avís previ de la declaració i va utilitzar la paraula «genocidi».

Erdogan ja va avisar el dimecres que la seva administració «continuarà defensant les veritats enfront de la mentida del 'genocidi dels armenis' i aquells que donen suport a aquesta calúmnia amb càlculs polítics», segons l'agència estatal Anatolia.

Turquia ha estat un soci estratègic clau dels Estats Units, en promoure un pont cap al món islàmic i contrarestant les ambicions russes. Però la creixent fricció en una sèrie de qüestions, inclosa la mà cada vegada més dura d'Erdogan contra els opositors polítics i la premsa, ha portat al líder de Turquia a cercar una relació més estreta amb Moscou.
Reacció del Govern turc
La resposta del Govern turc ha estat immediata i ha acusat a Biden de fer un exercici de populisme i d'oportunisme polític amb aquesta declaració. «Les paraules no poden ni canviar ni reescriure la història», ha declarat el ministre d'Exteriors turc, Mevlut Cavusoglu.

«No tenim res a aprendre de ningú sobre el nostre passat. L'oportunisme polític és la major traïció a la pau i la justícia», ha afegit en el seu compte de Twitter, on ha acusat a Biden de fer la declaració «basada només en el populisme».

En una declaració al marge, el Ministeri d'Exteriors turc ha acusat als EUA, aliat en l'OTAN, d'obrir «una ferida profunda que soscava la nostra confiança i amistat mútues». Segons el Ministeri, el president dels Estats Units ha comès un «greu error», en seguir el camí dictat per «cercles armenis radicals i grups anti-Turquia».