Els Estats Units han presentat l'informe sobre pràctiques de drets humans referent a l'Estat espanyol de l'any 2020. A l'informe reflecteixen les denúncies de diferents organitzacions de defensa de drets humans com l'ONU, Amnistia Internacional i el Defensor del Poble espanyol.

Tot i que remarquen que la Constitució espanyola prohibeixen els maltractaments policials, expliquen que hi va haver múltiples informes sobre l'ús excessiu de la força per part de les forces de l'ordre durant l'estat d'alarma decretat pel Govern espanyol del 14 de març al 20 de juny promulgat en resposta a la pandèmia Covid-19. A l’agost, l’organització no governamental (ONG) Defend Those Who Defend va informar que va registrar 70 casos de maltractament a persones per part de les forces de seguretat de l’Estat. L'ONG Rights International Spain va informar de diversos casos d'ús excessiu de la força documentats en un vídeo que mostrava com la policia donava cops, empentes o puntades de peu a persones.

A més de les seves preocupacions sobre l'ús il·legal de la força de la policia en l'aplicació de mesures de tancament, Amnistia Internacional va citar al juny les preocupacions sobre la manca d'investigacions ràpides, imparcials i exhaustives sobre les denúncies d'ús il·legal de la força, així com sobre controls policials discriminatoris.

En l'apartat de presos i detenguts polítics, recullen la preocupació del relator especial de l'ONU per a qüestions minoritàries per les restriccions i càrrecs penals contra polítics catalans i activistes de la societat civil implicats en el referèndum del primer d'octubre de 2017. El ponent especial va demanar al Govern espanyol que compleixi les seves obligacions legals de protecció dels drets humans de les minories, inclosa la minoria catalana, especialment pel que fa a les llibertats d'expressió; reunió pacífica, associació; i la participació en la vida pública. El ponent especial va coincidir amb les conclusions del grup de treball sobre la detenció arbitrària que les detencions prolongades i les posteriors condemnes de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els dos activistes de la societat civil condemnats.

També recull la reiterada recomanació del Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària de les Nacions Unides d'alliberar «set dels nou presos proindependents catalans condemnats per sedició pel Tribunal Suprem pel seu paper al referèndum d'octubre de 2017 sobre la independència de Catalunya».

A més, en un informe del 8 de març, el ponent especial de l'ONU per a qüestions relacionades amb les minories expressava la seva preocupació pel fet que la sentència de 12 polítics catalans i activistes de la societat civil a l'octubre de 2019 interfereixi en la llibertat d'expressió i la dissidència política noviolenta de la minoria catalana i pogués servir de senyal la dissidència política d'altres grups minoritaris. I remarca que el Defensor del Poble espanyol va rebutjar la categorització de la població de parla catalana com a minoria.

Podeu consultar l'informe complet aquí.