La Justícia francesa ha condemnat aquest dilluns a tres anys de presó l'expresident Nicolas Sarkozy pels delictes de corrupció i tràfic d'influències, després de considerar provat que va fer ús de la seva posició per a tractar d'obtenir informació sobre una investigació.
La sentència, que deixa en suspens dos dels tres anys de presó als quals ha estat condemnat, inclou també penes similars contra l'advocat Thierry Herzog i el jutge Gilbert Azibert, les altres dues potes d'una trama que ha assegut per primera vegada en la banqueta a un antic cap d'Estat francès.
«Eren perfectament conscients del caràcter fraudulent de les seves accions», ha esgrimit la jutgessa Christine Mée en llegir el veredicte pel conegut com a 'cas de les escoltes', informa Franceinfo. La Fiscalia demanava contra Sarkozy quatre anys de presó, dues d'ells en ferm, per la qual cosa la pena final ha acabat sent menys dura.
El Ministeri Públic acusava a Sarkozy d'intentar obtenir a través d'Herzog informació secreta, per a això hauria recorregut a Azibert, llavors en el Tribunal de Cassació. Segons els investigadors, l'expresident va oferir a Azibertun un lloc a Mònaco a canvi de dades relatives a una causa oberta per presumpte finançament irregular de campanya.
Les acusacions es basen en converses telefòniques privades entre Sarkozy i Herzog. L'expresident, que ha negat que hagués comès cap irregularitat, va intentar tombar els enregistraments com a proves vàlides en el judici, ja que considera que es van realitzar de manera il·legal.
Record com en un acte celebrat a Palma, es ja finat Francesc Ferrer i Gironès apuntava que es estats francès i espanyol es diferenciaven bàsicament en que es primer havia sabut seduir sa població pes seu progressisme i es segon no, per la qual cosa sa uniformització nacional i lingüística des primer era reexida d'una manera molt més clara que es segon. Mentre França protagonitzà sa gran revolució burgesa de s'edat moderna, a Espanya es règims més o manco democràtics eren s'excepció (es sexenni democràtic, es republicà, és a dir, que tota la resta eren ses tenebres). I aquí en tenim una altra mostra: mirau com tracta França un ex-cap d'estat i com Espanya tracta s'emèrit