A Aràbia Saudita, un tribunal especial contra el terrorisme, ha condemnat a 5 anys i 8 mesos de presó l'activista pels drets de les dones, Lujain al-Hathlul.
La decisió ha generat un rebuig internacional immediat i suposa un desafiament a la relació entre el príncep saudita, Mohammed bin Salman, i el president electe dels Estats Units, Joe Biden, crític amb el règim alauita pel que fa a drets humans.
Empresonada fa més de dos anys
Al-Hathlul, de 31 anys, està detinguda des del 15 de maig del 2018, fa dos anys i mig, juntament amb una desena d'altres activistes. La condemna d'aquest dilluns suposa, però, doblar-li la pena després de ser acusada d'agitació, utilització d'internet contra l'ordre públic i obediència a interessos estrangers.
Experts en drets humans de l'ONU han qualificat de «falsos» els càrrecs de què se l'acusa i han demanat la seva llibertat immediata, igual que nombrosos grups de drets humans i legisladors d'Europa i dels Estats Units.
Tortures i abusos sexuals a la presó
Activistes de drets humans i la família de la jove han denunciat que Al-Hathlul ha estat sotmesa a abusos, descàrregues elèctriques, tortures, flagel·lacions i agressions sexuals, durant el seu empresonament. Les autoritats saudites han negats els fets i el tribunal ho ha desestimat al·legant falta de proves. Ja el 2019, l'activista es va negar a retirar les denúncies per tortura a canvi de ser alliberada abans d'hora.
Al-Hathlul podria sortir en llibertat condicional al març del 2021 per haver-li restat una part de la condemna, ja complerta.
A Vergonya!:
Jo crec que no es tracta que s’OTAN expulsi s’estat turc des seu si sinó que sa situació que s’hi cou, amb totes ses seues atrocitats, es doni a conèixer, que el PKK siga esborrat de sa llista d’organitzacions terroristes, que s’alliberi gent com n’Abdullah Ocalan, na Leyla Güven, en Selahattin Demirtas i altres, que es doni a conèixer sa revolució que es forjà a partir de s’esclat de sa guerra de Síria, quan sa zona nord d’aquest estat quedà fora des domini d’un altre sanguinari dictador com és en Bashar el-Assad, i sa gent que poblava aquestes zones començà a organitzar-se d’una manera democràtica, amb una menció especial an es protagonisme que hi té sa dona, una revolució que fa molta por, que té un abast major que sa que tengué lloc el 1936 a Catalunya i Aragó o el 1917 a allò que després esdevengué sa Unió Soviètica. S’OTAN, què n’hem de dir? Una organització nascuda per defensar es privatisme-capitalisme i es poder de ses multinacionals, no és d’estranyar que admeti un engendre, un estat energumen com es turc (o es Portugal de sa dictadura salazarista-caetanista), l’estrany seria precisament que expulsàs s’estat turc perquè, no mos enganyem, una i s’altre estan fets de sa mateixa pasta i simplement s’estat turc és es braç executor. N’Erdogan (i n’el-Assad, i es aiatol·làs) fan perquè s’OTAN i sa cínicament anomenada comunitat internacional els deixa fer