L'activista i cantant turca Helin Bolek ha mort aquest divendres, als 28 anys d'edat, després de passar 288 dies en vaga de fam com a protesta contra la persecució i repressió política al seu país i contra la prohibició dels concerts de la seva banda, Grup Yorum, pel missatge revolucionari de les seves cançons.
El grup també té a un altre integrant en vaga de fam, Ibrahim Gorcek. Exigeix, a més de les demandes esmentades, l'alliberament dels presos polítics i la fi de les batudes contra els seus centres culturals. «No eren unes exigències tan difícils de complir. El feixisme del partit Justícia i Desenvolupament ha provocat la seva mort», ha denunciat la banda en Twitter, en referència a la formació política del president Recep Tayyip Erdogan.
Gorcek també s'ha sumat a la condemna. «Heu matat a una al·lota de 28 anys», ha declarat en un altre vídeo publicat després, on apareix pràcticament en els ossos després de 291 dies de vaga de fam.
El Govern turc esgrimeix que Grup Yorum està vinculat al Partit-Front d'Alliberament dels Pobles Revolucionaris (DHKP-C), designat per Turquia com a organització terrorista.
Grup Yorum, format per quatre amics el 1985, es va popularitzar a Turquia durant la dècada dels 90 pels seus temes revolucionaris i la seva combinació dels folklores kurd i turc, amb lletres dedicades a la lluita contra el capitalisme i l'imperialisme. Malgrat les múltiples detencions i judicis que han sofert (més de 400), de la confiscació dels seus àlbums i la prohibició dels seus concerts, és un dels grups més venuts i escoltats en la història de Turquia.
A la fi de 2017 van llançar el seu últim Àlbum «Ille Kavga» (que significa lluita costi el que costi), en la portada de la qual apareixen els instruments que varen ser destrossats per la policia durant una batuda en 2016, en un centre cultural on els membres varen ser de nou arrestats i empresonats.
En aquesta direcció es pot seguir la campanya internacional que exigeix la llibertat dels seus membres: https://freegrupyorum.wordpress.com/
Els poderosos sempre acaben silenciant allò que hauria de ser noticia de primera pàgina als mitjans de tot el món.
A Catalunya, si seguim així, haurem d'acabar seguint l'exemple d'aquestes admirables persones que no van de bocamolls, sinó que trien el camí de ser coherents amb la defensa dels drets humans, fins les darreres conseqüències.
Sinó no hi hagués persones com elles i ells, encara estaríem en l'edat de pedra.