El diari The New York Times ha publicat un reportatge sobre l'Alguer. Explica que va ser conquerit per Pere IV el segle XIV i que el rei català va repoblar el territori amb «prostitutes, delinqüents i altres indesitjables».
Raphael Minder conta que l'Alguer és territori lingüísticament anòmal. «El català lluita per sobreviure», assegura l'autor de l'article, qui afirma que només un quart dels 43.000 habitants té el català com a llengua principal. A més, la llengua no s'ensenya a les escoles i els joves amb penes la parlen, a diferència del que passava fa un segle, quan tothom la xerrava.
Minder descriu la situació de la llengua a l'Alguer com molt difícil i entrevista la periodista Sara Alivesi, el delegat de la Generalitat de Catalunya Joan-Elies Adell i el lingüística Francesco Ballone. Tots tres recorden el poc esforç institucional que es fa per preservar la llengua i reclamen més atenció i interès pel que és un patrimoni únic.
La nota positiva la posa la cantant Claudia Crabuzza, els avis de la qual parlaven català però els pares de la qual ja li varen parlar en italià. Ara ella ha recuperat la llengua i ha gravat un disc en català que ha tingut molt bona recepció a Itàlia: «jo sabia que tenia el català dins meu i que valia la pena l'esforç de redescobrir-lo».
Completament excusat, Barrufet,
El Balears ja ha aconseguit, temps enrere, de tallar les cames a aqueixa purrialla, però fa un parell de mesos que han baixat la guàrdia.
De tota manera, sàpigues (ja ho he explicat precedentment), que les "col·laboracions" d'aqueixa genteta són enviades a una trentena de persones d'arreu del món, les quals les envien a un nombre de persones, es quals fan altre tant, amb què es produeix una progressió geomètrica. Aqueixa gentola espanyolista a la bruta (que és la manera habitual dels espanyolistes) ara confien que molts d'aquesta gent d'arreu del món seran induïdes a confusions (comho has estat tu).
Només un exemple: més d'una vegada he enviat en aquest fòrum una declaració de principis que deia "Som mallorquí, com a mallorquí som català, i com a català europeu, sense passar per cap etapa intermèdia (o sia Espanya). Immediatament, un d'aquests tarats (em consta, pel personal del Balears, que no són més de tres o quatre), ha fet irrupció dient exactament el contrari, però sempre amb el meu nick, Tià".
Esper que dins l'espai de pocs dies els hagin impedit de remenar la mordala. (per si no ets balear, has de saber que una "mordala" és una pinça de crustaci, concretament de cranc).
Com que manquen d'arguments, usurpen nicks però, com que les mentides tenen les cames curtes, una quantitat immensa dels qui reben aquest correus a través de les nostres cadenes no es deixen enganar (a part que els nostres col·laboradors ja els adverteixen del que succeeix).
La conseqüència és que tot plegat redunda en descrèdit d'Espanya i ens presenta com allò que som, gent honrada. Que, fet i fet, és el que preteníem.