En la línia de les iniciatives engegades per editorials com Chambers, Oxford o Merriam-Webster’s per a l’anglès, o Fundéu (Fundación del Español Urgente) per al castellà, el mes de desembre l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van fer una crida oberta a participar en l’elecció de la paraula nova en català de l’any 2014.

En total, es van rebre més de dues-centes propostes, procedents de tot el domini lingüístic català: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el Rosselló, l’Alguer i Andorra. El neologisme de més èxit, proposat per trenta-sis persones, ha estat el substantiu 'estelada', que designa la bandera que simbolitza la independència de Catalunya.

El Diccionari de la llengua catalana recull aquest nom amb la definició ‘conjunt dels estels del firmament’ i també l’adjectiu 'estelat -ada' amb el significat de ‘ple d’estels’ o ‘adornat amb un estel o més d’un’, d’on prové la bandera estelada, en què, per conversió, l’adjectiu passa a ser utilitzat com a nom. Per a seleccionar el neologisme de l’any s’han tingut en compte els criteris de freqüència i d’adequació, i la decisió final l’ha presa una comissió formada per persones de la Secció Filològica de l’IEC i investigadors de l’Observatori de Neologia de la UPF.

A més d’estelada, s’han proposat tota mena de neologismes: prefixats (extracomunitari, minifeina), sufixats (vistaire, untall), compostos patrimonials (feinaaddicte, cardaamic), compostos cultes (acroioga, triscaidefòbia), sintagmacions (vídeo de pantalla, full de ruta), conversions sintàctiques (corrupte -a com a substantiu), lexicalitzacions (escoleta), neologismes semàntics (ambient), acrònims que mostren la capacitat creativa de la llengua (taulèfon) i manlleus, adaptats o no, tant de l’anglès (lumbersexual, sexi) com del castellà (xulo -a, bolo) o, fins i tot, del xinès (tofu) i l’àrab (kebab).