L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM) viatjarà el pròxim dijous a l'Argentina, per demanar noves imputacions pels crims presumptament comesos durant el franquisme a Balears i reclamar també l'obertura dels arxius de l'època que custodien la policia i l'Església.

La presidenta de l'Associació, Maria Antònia Oliver, ha detallat que el seu viatge és necessari per impulsar el procés judicial que està en mans de la jutgessa argentina, Maria Servini de Cubri. Cal recordar, que Severini va reclamar fa dos mesos la detenció de quatre antics membres de les forces de seguretat espanyoles, per estar presumptament implicats en crims franquistes.

De les 170 querelles que hi ha interposades al tribunal argentí, per crims entre el 1936 i el 1977, 30 són de Mallorca, fet que ha animat a l'entitat a fer aquest viatge per “representar a les víctimes, als querellants a i a tots els demòcrates davant d'un tribunal democràtic”.

Oliver també ha relatat els impediments que els ha posat el Govern espanyol per poder declarar per videoconferència davant de Severini, des de l'ambaixada argentina de Madrid.

Els dos representants de Memòria de Mallorca que viatjaran a Amèrica formaran part de la comitiva d'un total de 50 persones de tot l'Estat que aniran a l'Argentina per donar un impuls al procés judicial i conèixer de prop com funcionen diferents organitzacions en defensa dels drets humans, com per exemple, la Asociación Madres Plaza de Mayo.

El cost del viatge ha estat assumit per l'Associació, que segons Oliver, “s'ha quedat a zero” i és per això que esperen poder recaptar fons per seguir amb la seva lluita amb un concert solidari que estan enllestint i a través de les donacions.

En primera persona
Oliver ha estat acompanyada durant la roda de premsa per explicar el viatge, entre d'altres, per Antònia Mercadal, de 67 anys, una de les querellants.

Mercadal ha explicat que amb les dues querelles que ha presentat persegueix que siguin declarades il·legals les sentències de pena de mort que van imposar al seu pare, un mestre que després d'estar diversos anys empresonat va salvar la vida gràcies a la intervenció del cònsol anglès; i al seu oncle, també professor d'escola i que sí que va ser afusellat en el fortí d'Illetes l'11 de maig de 1937. “Vull, exactament, que aquestes sentències siguin anul·lades. Aquest és el meu propòsit”, ha apuntat la querellant.