Israel, en estat d'alerta davant la petició d'Abbas

El president de l'Autoritat Nacional Palestina sol·licitarà avui l'ingrés a l'ONU. Creix el malestar palestí amb la política d'EUA vers el Pròxim Orient. La diplomàcia no atura per evitar un xoc

El somni dels palestins de ser un estat a l'ONU podría fer-se realitat | Foto: SHARIF KARIM

C.A./AgènciesNova York23/09/11 0:00

Els serveis de seguretat israelians han declarat l'estat d'alerta màxima a partir d'avui, i durant tres setmanes, en previsió de possibles aldarulls després del discurs que farà a l'ONU el president palestí, Mahmud Abbas. El discurs del líder palestí davant l'assemblea general per sol·licitar l'ingrés de Palestina a l'ONU serà a mitjan horabaixa, i el del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, una hora després. Els ànims dels palestins, en espera dels discursos, es mantenen calents, sobretot després de fer-se palès un cop més l'oposició del president dels EUA, Barack Obama, a la petició palestina. Centenars de manifestants sortiren ahir als carrers de Ramallah després del discurs que Obama oferí la nit anterior a la seu de l'ONU.

"Va ser decebedor per complet, no només per a nosaltres, sinó per a molta gent en aquest món. Estava ple de doble moral", declarava Mustafa Barghouti, un polític i activista palestí que va competir per la presidència en el 2005. Els manifestants van comparar el suport d'Obama a la llibertat al món àrab amb el que consideren submises paraules sobre la seva lluita per l'autodeterminació a la terra ocupada per Israel el 1967. En el seu discurs, Obama va insistir que fa costat a la formació d'un estat palestí, però va dir que s'oposa a la seva petició directa d'ingrés a Nacions Unides, una posició que els palestins veuen com un clar reflex de la parcialitat de Washington cap a Israel. Tot i l'oposició del Govern nord-americà, el president palestí té previst presentar avui la seva sol·licitud de reconeixement de l'Estat palestí i ser membre complet de Nacions Unides davant de l'assemblea general de l'ONU.

La UE cerca la negociació

El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va demanar ahir a israelians i palestins que actuïn ja i reprenguin com més aviat millor les seves negociacions directes, la qual cosa va considerar com la més alta prioritat en aquests moments. "La represa de les converses directes entre Israel i l'Autoritat Palestina és la prioritat ara", va dir Van Rompuy, que intervingué en els debats públics del 66è període de sessions de l'assemblea general de l'ONU en nom de la UE. Van Rompuy va recordar que el principi de l'existència de dos estats, un d'israelià i un altre de palestí, té ja 60 anys d'història, "però sols es posà en marxa a mitges".

El també exprimer ministre belga es va referir igualment a la posició política de la UE respecte del procés de pau del Pròxim Orient, que inclou referències perquè l'establiment de les fronteres de 1967 i els intercanvis territorials siguin acceptables per ambdues parts. D'altra banda, en el marc estrictament financer, Van Rompuy subratllà la responsabilitat europea amb les "economies més febles de l'eurozona" i de la resta del món, i afirmà que la UE farà tot el necessari per salvaguardar l'estabilitat financera dels països que comparteixen l'euro.

Contra rellotge diplomàtica

Pel que fa a la diplomàcia internacional, aquesta intentava ahir cercar una fórmula per evitar un xoc diplomàtic al Pròxim Orient. Així, els diplomàtics se centraren ahir a estudiar diversos escenaris, amb els quals esperen poder contenir el dany. El Consell de Seguretat podria demorar una decisió sobre la petició d'Abbas donant al quartet de mitjancers -format per EUA, Rússia, la UE i l'ONU- més temps per acordar una declaració que convenci ambdues parts de tornar a les negociacions.

Però és poc probable que el grup arribi a un acord que satisfaci israelians i palestins, dividits en temes centrals com les fronteres, l'estatus de Jerusalem, la destinació dels refugiats palestins i el futur dels assentaments jueus.
Una altra opció, avançada pel president francès, Nicolas Sarkozy, seria que els palestins evitassin el Consell de Seguretat a favor de l'assemblea general, que podria votar actualitzar el seu estatus del d'"entitat" al d'"Estat no membre" mentre són represes les converses directes. El pla de Sarkozy marca l'inici de negociacions en un mes, un acord sobre les fronteres i la seguretat en 6 mesos i un tractat definitiu de pau en un any. La ruta de l'assemblea general exigiria només una majoria simple a l'organisme de 193 nacions, no dos terços com els que calen per aprovar el ple ingrés d'un nou estat.