El primer ministre de Nova Zelanda, John Key, ha admès avui que ja hi ha poques possibilitats de trobar amb vida als 29 miners que porten cinc dies sota terra però no poden ser rescatats perquè és massa perillós. "Les famílies estan frustrades, nosaltres estam frustrats, el país està frustrat", ha lamentat Key, que ahir encara creia en un desenllaç feliç per als atrapats. El líder neozelandès ha assenyalat davant del Parlament de Wellington que encara no és possible baixar al pou on es troben els miners, ja que aquest continua ple del mateix gas metà que va causar l'explosió que divendres passat va esfondrar una galeria de la mina de carbó d'Atarau.
Els equips de rescat continuen esperant que la toxicitat de l'aire es redueixi a un nivell que els permeti entrar a treure d'allà els 29 empleats de l'empresa Pike River, després de fracassàs la idea d'emprar un robot articulat per inspeccionar l'interior. Aquest es va avariar per la humitat als 500 metres a la mina, i els dispositius de recanvi enviats des d'Austràlia i els Estats Units no arribaran fins a la nit. Pike River ha difòs aquest matí el vídeo de l'explosió per intentar apaivagar les famílies de les víctimes.
En l'enregistrament de les càmeres de seguretat es veu una espècie de pols blanc sortint de l'entrada de la galeria abans del sotrac, i -segons l'empresa- demostra el "greu perill" que suposa entrar per rescatar els miners. L'explosió va ser tan potent que va fer tremolar part d'una vall propera i va rebentar a la superfície les reixetes del sistema de ventilació, ha indicat el conseller delegat de Pike River, Peter Whittall.
Whittall es va reunir amb els familiars, alguns dels quals van marxar de la sala abans que s'emetessin les imatges: Va "ser una experiència molt dura per a tots, però després hi va haver moltes menys preguntes." Els únics que no semblen haver perdut la fe són els propis socorristes, que esperen amb paciència que les anàlisis de la composició del gas donin llum verda per iniciar l'operació de salvament.
El seu cap, Trevor Watts, ha explicat que no es tracta tant que l'aire estigui viciat sinó l'alt risc que pugui ser inflamable i generi un altre esclat com el que va enfonsar la mina. "Les condicions a què s'enfrontarà el nostre personal són potencialment hostils, i estam llestos per baixar quan ens ho permetin", ha dit Watts. Quan això ocorri, cada socorrista descendirà a la mina proveït de 25 quilos d'aparells per respirar, i hauran de caminar 2,5 quilòmetres costa a dalt per arribar on es creu que són els miners, que porten cinc dies incomunicats i sense aliment.
"Estam davant d'una situació molt seriosa i com més es prolongui, menys esperança hi ha, i hem de ser realistes", ha lamentat el comandament policial Gary Knowles. Els equips de rescat també continuen trepant amb màquines perforadores un petit túnel a la muntanya que els permet connectar el pou amb l'exterior, encara que els està costant molt penetrar els últims metres per la duresa de la roca. A més d'analitzar el gas, es vol instal·lar un cable per comprovar si poden escoltar cops o algun senyal de vida.
Es creu que els miners es troben a 150 metres de profunditat però a 2,5 quilòmetres de l'entrada de la mina, sota un conducte subterrani que passa per sota de la serralada de Paparoa que es va enfonsar de manera horitzontal. Els 29 atrapats tenen entre 17 i 62 anys i tots neozelandesos excepte tres britànics, dos australians i un sud-africà. En cas de confirmar-se la mort de tots, serà la major tragèdia en una mina de Nova Zelanda des de 1896, quan 65 treballadors van ser sepultats per una deflagració de gas metà a prop d'Atarau en el major accident de la història del sector miner del país.
