El partit socialista del primer ministre grec, Iorgos Papandreu, es perfilava anit com el guanyador de les eleccions regionals que es dugueren a terme ahir i que el Govern havia plantejat com un baròmetre del suport popular a la seva dura política d'estalvi. El Ministeri de l'Interior informà que, amb l'11 per cent dels vots escrutats, el Pasok havia guanyat a 8 de les 13 regions, entre les quals hi ha la important província d'Àtica. En els comicis municipals, l'oposició conservadora de Nova Democràcia (ND) triomfava a les dues principals ciutats, la capital Atenes i Tessalònica, mentre que el Pasok era al capdavant a la tercera major urbs, Patres.
Segons els primers recomptes, en el còmput total dels comicis regionals, el Pasok treia cinc punts d'avantatge als conservadors de Nova Democràcia. L'abstenció, altíssima, s'acostava al 45 per cent tant en els comicis regionals com als locals. Malgrat que les primeres dades donen un estret marge d'avantatge al partit en el Govern, el percentatge total de vots obtinguts estaria entorn del 35 per cent, molt per sota de l'aclaparador 43,9 que obtingué fa només 13 mesos en les eleccions generals. Això no obstant, els resultats donen un poc d'alè a Papandreu, que durant la campanya electoral avisà que convocaria comicis anticipats si el seu partit era castigat a les urnes.
La pitjor crisi
Les eleccions d'ahir es duien a terme en un moment especialment difícil per a Papandreu, que ha hagut d'afrontar la pitjor crisi econòmica de Grècia en els darrers 50 anys i està sota l'estreta vigilància de la Comissió Europea i del Fons Monetari Internacional (FMI), que ha atorgat a l'Executiu un préstec trianual de 110.000 milions d'euros. A més a més, d'ençà que ha començat l'any, el Govern grec ha suportat set vagues generals i innombrables aturades i protestes sectorials. A la tensió econòmica, s'hi uní la setmana passada una onada de paquets bomba contra ambaixades a Atenes i dirigents polítics a l'estranger, que no va fer res més que elevar els dubtes sobre l'estabilitat del país. Durant tot l'any els mercats internacionals han mostrat falta de confiança davant la credibilitat de l'economia grega i la capacitat per satisfer l'enorme deute públic, que s'espera arribi al 142 per cent del PIB l'any que ve.
