El futur belga, entre la incertesa i l'oportunitat

Bèlgica està des de diumenge encara més dividida i sumida en la incertesa, després de la històrica victòria del partit nacionalista flamenc, Nova Aliança Flamenca (NV-A), partidari de la independència de Flandes, en un moment d'important crisi econòmica i a menys de tres setmanes d'assumir la presidència de la UE.

Les eleccions generals anticipades confirmaren el triomf al nord del país de l'NV-A, liderada per Bart De Wever, que aconseguí 27 escons a la Cambra, d'un total de 150, mentre que a Valònia (sud francòfon) el Partit Socialista assolí el primer lloc (tindria 26 escons a la Cambra, 6 més que ara).

Davant el nou escenari, De Wever es mostrà decidit a formar primer una coalició dins Flandes i, a continuació, a negociar amb els partits francòfons del sud, i va voler desmarcar-se clarament del partit ultradretà i separatista flamenc Vlaams Belang (VB).

El procés per formar govern
Els governs belgues solen incloure un grup de partits que representen una majoria de parla holandesa de Flandes i un altre grup diferent de partits de la part del país de parla francòfona. El darrer Govern de coalició el componien cinc partits. Al voltant del 60% dels 10,6 milions de belgues parlen holandès i la resta parla francès. Una petita minoria també parla alemany.

L'NV-A ha promès donar més poders a la zona de parla holandesa i crearia idealment una confederació, en la qual Bèlgica mantindria el control sobre molt pocs afers, com la política exterior i l'Exèrcit. Des dels partits de parla francesa s'expressà la voluntat de reformar l'Estat, però van al·legar que el sistema "confederal" de Bart De Wever, líder de l'NV-A, va massa lluny i suposa simplement una passa cap a la dissolució de Bèlgica. Una qüestió important és saber si De Wever mantindrà la línia dura de la campanya o mostrarà voluntat d'assumir compromisos després de la victòria electoral.