La comunitat internacional respon a la crida per la reconstrucció d'Haití. Els EUA i la UE anunicaren que assumiran a mitjan termini bona part del finançament de la reconstrucció del país -devastat pel terratrèmol del 12 de gener passat i en el qual perderen la vida més de 200.000 persones. De manera immediata, la UE i els Estats Units van comprometre entorn de 2.050 milions d'euros dels 2.900 (3.900 milions de dòlars) sol·licitats pel secretari geneneral de l'ONU, Ban Ki-moon, per dur a terme un "ambiciós" pla de reconstrucció. Almenys així ho van anunciar la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, i l'alta representant de Política Exterior europea, Catherine Ashton, durant les respectives intervencions en la reunió internacional de donants que tingué lloc ahir a la seu de Nacions Unides i en la qual participaren representants de 130 països.
Hillary Clinton anuncià que els EUA hi contribuiran amb 850 milions d'euros (1.150 milions de dòlars). "No poden tenir èxit en l'empresa sense el suport de la comunitat internacional. Haití ha de ser un èxit, perquè d'aquest èxit ens en beneficiarem tots", assegurà Clinton. Així mateix, demanà que es deixin de banda les tradicionals reticències a col·laborar amb les institucions haitianes, perquè es necessita que el Govern d'aquest país sigui el pilar sobre el qual es construeixi el seu desenvolupament. Per part seva, l'alta representant de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea, Catherine Ashton, anuncià 1.200 milions d'euros (1.600 milions de dòlars) per part de la UE. "Aquest pla va més enllà de la reconstrucció, i inclou la descentralització, les inversions en agricultura, en educació i infraestructures", va dir durant la seva intervenció en la conferència.
En aquest sentit, la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va comprometre per part de l'Estat 346 milions d'euros més fins al 2013, i el ministre d'Exteriors francès, Bernard Kouchner, 180 milions d'euros el 2010 i el 2011. En la seva intervenció, De la Vega sol·licità als altres països que s'uneixin "en la tasca de construir un estat estable". Assenyalà que per refer Haití es necessita "millorar-ne els fons econòmics i d'infraestructures", a més d'impulsar-hi institucions "fermes i plenament democràtiques", i una organització política que garanteixi un estat "estable, participatiu, transparent i bolcat en els ciutadans".
Cotribució espanyola
Tal com assenyalà De la Vega, aquests 346 milions que destinarà el Govern espanyol a mitjan termini a aquest projecte han de sumar-se als 70 milions que ja s'hi han enviat com a ajuda d'emergència després del sisme i als 37 de previstos en el pla de cooperació bilateral d'Espanya amb Haití per al 2010 -22 dels quals ja han estat executats-. A més, el Govern ha condonat els 27 milions de deute que el país caribeny tenia amb l'Estat espanyol.
Aigua, sanejament, educació, habitabilitat bàsica, sostenibilitat mediambiental, seguretat alimentària, agricultura i pesca seran els objectius bàsics de l'ajuda espanyola. En aquest sentit, avui De la Vega viatjarà per segona vegada a Haití des que el 12 de gener s'hi va registrar el terratrèmol i visitarà projectes de la cooperació de l'Estat, com un campament de refugiats gestionat per la Creu Roja espanyola, un centre de distribució d'aliments i el contingent estatal que contribueix a reforçar-hi la seguretat.
