Senzillament, assessorament sindical

Una quarantena d'anys d'experiència docent i haver passat per quasi tots els nivells educatius de l'educació obligatòria m'han ensenyat que, quan es tenen problemes amb un o uns quants alumnes, el primer que s'ha de fer és analitzar-ne les causes, reflexionar sobre el currículum que et toca impartir i els interessos de l'alumnat i fer els canvis adients. Si les conductes malèvoles continuen, s'ha d'aplicar taxativament el Reglament de Règim Intern del Centre, segons la característica de la falta. Si és necessari, s'ha de recórrer al tutor o tutora, al pare o a la mare, si cal, i a la prefectura d'estudis o a la direcció. Amb els recursos de totes aquestes persones, s'ha de poder resoldre el problema. Si és necessari s'han de cercar solucions a l'equip docent, al claustre o al consell escolar, i si no és suficient, a la inspecció.

Els principals problemes solen passar a Secundària, i tots aquests centres docents compten amb un servei d'orientació psicopedagògica que ens pot donar una mà. Amb tota aquesta ajuda i una bona preparació professional se superen la majoria de problemes existents. Si sorgeixen dificultats amb altres professionals o amb la direcció, es pot acudir al sindicat, on es trobaran persones que t'assessoraran per saber com o cap a on s'han de dirigir les passes per resoldre la qüestió plantejada o t'oferiran assessorament jurídic, si cal. Per qüestions patològiques es pot recórrer a la medicina habitual, ja que totes les persones que treballen en l'ensenyament tenen tot tipus de metges als quals es pot acudir. Per tant, em sembla que es deu aproximar alguna època electoral si un sindicat anuncia que ofereix un servei de "defensor del professor", perquè són nombrosos els defensors del professorat que tenen els sindicats STEI-i, CCOO, UGT, USO, etc.