El clan dels Kennedy quedà ahir sense cap successor aparent després de la mort del seu patriarca, el senador Ted Kennedy, la desaparició del qual marca el final d'un capítol en la tràgica història d'aquesta dinastia política.
El més jove dels nou fills de Rose i Joseph Kennedy i el darrer supervivent de quatre germans mascles, Ted Kennedy, va ser durant dècades el rostre visible d'una família que la dramaturga nord-americana Clare Boothe Luce (1903-1987) va descriure com a "indomable, honorable i vulnerable". "En quin altre lloc, a més de la ficció gòtica, podria un trobar tals triomfs i tragèdies, tal bellesa i encant (...) i alhora tal ambició, orgull i debilitat humana?", es va preguntar Luce en una memorable impressió dels Kennedy. La mort del patriarca es produeix només setmanes després de la de la seva germana més gran, Eunice Kennedy Shriver, que tenia 88 anys i que fou la fundadora dels Jocs Olímpics Especials.
Jean Kennedy Smith, de 81 anys, és ara l'única persona que queda viva de la rica, catòlica i progressista dinastia d'origen irlandès, batejada per alguns com la "família reial" nord-americana i els rostres de la qual comencen ja a difuminar-se en la memòria col·lectiva. Per això mateix, els analistes es pregunten qui assumirà el relleu d'una generació de polítics els dos membres més prominents de la qual, el president John Fitzgerald Kennedy, JFK, i el senador Bob Kennedy, varen ser assassinats en els anys 60. Ben Bradlee, exdirector del diari The Washington Post i amic de JFK, pensa que ha arribat l'ocàs definitiu d'aquest llinatge. "No crec que hi hagi ningú en la pròxima generació dels Kennedy que faci un treball digne de ser comparat amb el de la generació dels seus pares", va expressar el periodista.
"El lleó del Senat"
Bastió de la dinastia política que dominà la política dels anys 60 i que es veié embolicada amb glamur i desgràcia en la mateixa mesura, Kennedy morí ahir a 77 anys víctima d'un càncer cerebral. La mort del "lleó del Senat", impulsador de causes com la reforma sanitària, el salari mínim i les lleis d'immigració, deixa un buit en el Congrés dels EUA que serà molt difícil omplir. Kennedy, tanmateix, no només va ser líder pel que fa al sistema de salut. Per al partit demòcrata, ocupava el lloc de referent moral. Amb els seus discursos en favor de la justícia social, l'educació per a tothom i la integració dels immigrants, era la icona de l'ala més liberal de la formació, una etiqueta que dugué amb orgull fins i tot en moments en què descriure's com a liberal -després dels atemptats del 11-S, per exemple- era gairebé de mal gust. Així, la seva empremta quedarà en centenars de lleis relacionades amb els drets civils i els serveis socials, fet que dins la societat nord-americana pot arribar a ser, si més no, una tasca titànica.
