"No és fàcil superar les diferències sobre el canvi climàtic". Així es va dirigir ahir el president dels EUA, Barack Obama, als seus "companys" i líders dels anomenats països emergents, als quals va demanar que s'afegissin a la lluita contra el canvi climàtic. L'FPE va concloure ahir la seva reunió, en el marc de la cimera del G8 que es dur a terme a L'Aquila, amb un comunicat en què els 17 membres van acordar fixar com a propòsit la reducció de l'escalfament global mitjà en 2 graus Celsius, però no van aconseguir fixar percentatges per tal de retallar les emissions de gasos contaminants. En declaracions a la premsa després de la reunió, acompanyat dels primers ministres d'Itàlia, Silvio Berlusconi, i d'Austràlia, Kevin Rudd, Obama va reconèixer que "no és fàcil superar les diferències sobre el canvi climàtic".
En aquest sentit, el president nord-americà va tenir paraules d'elogi cap al president mexicà, Felipe Calderón, en afirmar que havia presentat propostes "imaginatives" per al finançament de tecnologies netes i adaptació al canvi climàtic dels països en desenvolupament. Tanmateix, aquestes "mesures estrella" no sembla que agradassin gaire al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, qui va afirmara que els compromisos sobre medi ambient assolits en la cimera són "benvinguts, però insuficients". Per això, el secretari general de l'ONU va convocar una conferència global sobre canvi climàtic, que es durà a terme el 22 de desembre a Nova York, just abans de la del G20 que tindrà lloc a Pittsburg (EUA). Més i més cimeres.
De la seva banda, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va voler insistir que la Unió Europea ha d'exercir el seu lideratge davant la crisi financera internacional, el canvi climàtic i la seguretat alimentària, els tres eixos de la reunió del G8 a la qual l'Estat espanyol ha estat convidat per primera vegada.
El líder socialista es va reunir amb diversos mandataris dels països europeus presents al conclave per analitzar els acords adoptats en les primeres sessions de treball, en les quals no va participar.
Pressionar l'Iran
Altre tema candent va ser el que fa referència al Pròxim Orient, i el president dels EUA va demanar ajuda al seu col·lega brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, per pressionar l'Iran perquè renunciï a un programa nuclear amb finalitats militars.
Estaria molt bé exigir-los que trobassin solucions a tot el que es posa damunt la taula en aquestes cimeres, si no fossin solucions que no faran altra cosa que accelerar l'inevitable a tots aquells éssers vius que, avui, necessiten lluitar força per sobreviure (probablement no s'hi hagi d'incloure alguns transgènics creats amb urgència i per l'ocasió...).
Aleshores, quan els efectes nefasts de la massificació humana actual encara no ens havia mostrat tot el potencial de la seva letal virulència sobre el medi ambient, (és a dir, el deteriorament greu de tots els fenòmens naturals, des de la desnaturalització en gairebé tots els ecosistemes, fins al canvi climàtic a nivell global a causa de l'augment de la temperatura mundial a causa de l'efecte hivernacle que, i no deixa de ser una paradoxa, provoca l'existència de l'atmosfera terrestre), tampoc no es podia saber fins a quin punt seria necessària una actuació eficaç i urgent que pal·liàs el desastre. Avui, el problema és real i evident. Les persones responsables que hi poden posar la solució també hi són i, a més, hi tenen l'accessibilitat i els mitjans que del tema se'n requereix per efectuar una intervenció consensuada que donàs com a resultat la solució definitiva, és a dir, i tenint en compte els molts obstacles o excuses que poden arribar a posar els països més interessats, només els falta la veritable voluntat d'actuació i arribar a un consens efectiu.
No els sembla que aquest fet, el qual va a pitjor cada minut que passa sense haver-hi posat remei, en poc temps haurà acabat amb la possibilitat (avui ja gairebé miraculosa en molts ecosistemes) de la existència d'una manera natural de moltes formes de vida animal (la humanitat inclusivament, és clar) i que l'únic responsable serem nosaltres mateixos: els humans?
No veuen el problema prou seriós i diuen que sobretot se centraran en intentar reduir el CO2 que no és més que el cim de l'iceberg. Potser es tractaria de posar damunt la taula la intenció de posar en marxa un sistema o mecanisme global que fes possible una mena d'involució que es notàs en el nivell de contaminació i degradació ecològica global, és a dir, que, al manco, fes rebaixar notòriament tots els "efectes secundaris" que ha provocat el sistema de vida humana actual a l'entorn natural, per tal de poder garantir-nos el mínim de "qualitat" de vida que ens cal a alguns éssers vius per poder sobreviure anem on anem.
Gràcies a una hipotètica però possible i imprescindible sostenibilitat entre l'ésser humà i la nostra mare natura, tots els ésser vius que compartim aquest únic món, la pertinença irresponsable i desastrosa del qual ens l'hem d'atribuir en exclusivitat, hauríem de poder gaudir de bell nou de tot allò que en pocs anys, només nosaltres, o hem fet malbé o hem fet desaparèixer del planeta. Diuen els experts que l'alarma ja ha saltat i que, a un termini no gaire llunyà, (es pot tractar de no més de dos decennis) el fet que la intervenció humana hagi arribat als extrems actuals serà irreversible per al manteniment de l'actual forma de vida de moltes espècies inclosa la nostra.