Pyongyang va dur a terme ahir un nou assaig nuclear, cosa que va provocar la condemna unànime de tots els països que participen en les converses a sis per acabar amb el programa de proliferació nuclear i la convocatòria d'una reunió urgent del Consell de Seguretat de l'ONU. Diverses veus i representants polítics de tota Europa consideraren un desafiament per part del règim de Kim Jong a la comunitat internacional. A més, segons Seül, l'Exèrcit nord-coreà va disparar tres míssils contra presumptes avions espia nord-americans poc després de l'assaig.
Aquesta és la segona prova nuclear confirmada pel règim nord-coreà. La primera (2006) va desembocar en la resolució 1718 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, que imposà dures sancions econòmiques a Pyongyang i prohibí al règim comunista el comerç de material armamentístic i la realització de proves balístiques
Ara, la comunitat internacional ha respost a la prova de manera molt semblants a la de 2006. Així, els Estats Units, el Japó, Corea del Sud i Nacions Unides condemnaren sense embuts la temptativa coreana. La Xina i Rússia, els únics aliats, a més de l'Iran del règim aïllat comunista, també lamentaren profundament l'assaig, emprant no obstant això, un llenguatge menys enèrgic.
Però aquest assaig es distingeix en dos aspectes. El primer és que a diferència de 2006, hi ha una alta probabilitat que Corea del Nord hagi realitzat una prova reeixida. El segon obeeix a qüestions de política interna a Pyongyang: Kim Jong Il prepara la seva successió i desitja lliurar al seu successor un règim poderós a través d'una transició fluïda, per a la qual el suport de l'Exèrcit nord-coreà -satisfet amb l'èxit de la prova- seria essencial.
Els seus veïns més propers, Corea del Sud i el Japó, foren els primers a qualificar aquest assaig d'"una provocació inacceptable", un "desafiament" a la comunitat internacional i una "amenaça" per a la pau a la regió. A més, van advocar per una actitud internacional resolta i unànime. "La comunitat internacional ha de respondre unida", va opinar el primer ministre nipó, Taro Aso.
Des d'Orient Pròxim, el president d'Iran, Mahmud Ahmadineyad, va negar que hi hagi col·laboració entre la República Islàmica i Corea del Nord en matèria de míssils, mentre que Israel es mostrava "greument preocupada" per les possibles implicacions d'aquesta acció militar. De la seva banda, el president dels EUA, Barack Obama, va qualificar el succés com una "rotunda violació del dret internacional" i augurà mesures coordinades. Amb tot això, Pyongyang no sembla decidida a canviar d'idea. A més, des de l'ambaixada a Moscou, el representant coreà afirmà que: "Es duran a terme nous assajos en cas que EUA i els seus aliats prolonguin la seva política d'intimidació". Presa de mesura.
