El president dels Estats Units, Barack Obama, criticà ahir que el seu país s'hagi allunyat de la "senda correcta" en matèria antiterrorista des de fa vuit anys, extrem que fou rebatut per l'exnúmero dos de l'Administració anterior, Dick Cheney, que rebutjà la "temeritat encoberta de rectitud" del governant. Obama i Cheney pronunciaren ahir sengles discursos sobre seguretat nacional, un tema que enfronta els republicans i els demòcrates i que és objecte d'un debat acalorat als Estats Units.
Obama reconegué que els EUA s'havien endinsat en una "nova era" després dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Washington i a Nova York. Tanmateix, lamentà, que el Govern del seu predecessor, George W. Bush, prengués una sèrie de "decisions precipitades" que no s'inspiraven en els valors democràtics nord-americans, sinó que eren guiades "sovint" per la por i per la falta de visió de futur. "En lloc d'aplicar de manera estratègica el nostre poder i els nostres principis, els deixam de banda amb massa freqüència, un luxe que no ens podem permetre", subratllà. A més, Obama esmentà que "les decisions que s'han pres aquests darrers anys s'han basat en un enfocament legal improvisat, per lluitar contra el terrorisme, que no era ni efectiu ni sostenible".
"Sé que alguns han sostingut que mètodes brutals com l'asfíxia simulada són necessaris per mantenir-nos segurs. Hi estic completament en desacord", manifestà el president. A aquesta anul·lació s'hi afegeix la de tancar el penal de Guantánamo, encara que el Congrés li ha negat els fons per fer-ho, i la de revisar tots els casos pendents d'aquesta presó. Obama explicà que en traslladarà alguns interns a centres penitenciaris d'alta seguretat dels EUA i que alguns hi podrien estar detinguts indefinidament, si bé no arribà a concretar quin serà el destí de tots ells.
Tot i criticar les polítiques del Govern anterior, Obama es negà a crear cap comissió independent que n'investigui els responsables, perquè considerà que les institucions democràtiques americanes són prou fortes per exigir que els autors en retin comptes. Minuts després del discurs, arribà el contraatac de Cheney, que discrepà d'Obama. "No s'ha permès mai la tortura i els mètodes s'han revisat de manera acurada des del punt de vista legal abans d'aprovar-los". L'exvicepresident es declarà un "ferm defensor" del programa d'interrogatoris del darrer Executiu, que incloïa l'asfíxia simulada, i els considerà "legals, essencials, justificats, reeixits i correctes". Cheney qualificà de completament "insensata" la decisió d'Obama de prohibir aquesta tipus de pràctiques. "És una temeritat encoberta de rectitud que farà que el poble nord-americà estigui menys segur".
