Europa dóna la raó al sistema d’immersió lingüística en català. El ple del Parlament Europeu rebutjà ahir la resolució promoguda pel PP que qüestiona el sistema català d’immersió en l’educació i aprovà un text alternatiu –promogut pels socialistes espanyols, Convergència i Unió, PNB, Iniciativa per Catalunya-Verds i Eusko Alkartasuna– que ressalta que és "essencial" salvaguardar el multilingüisme als països o regions en les quals coexisteixin dues o més llengües oficials. El text alternatiu –aprovat per 335 vots a favor, 279 en contra i 69 abstencions– corregeix l’informe sobre multilingüisme que va ser aprovat per la comissió de Cultura de l’Eurocambra el passat 17 de febrer amb els vots del PP, i redactat pel conservador portuguès Vasco Graça Moura.

Aquest informe, que conté nombroses esmenes introduïdes per l’eurodiputat popular Luis Herrero, demanava "salvaguardar la possibilitat que els pares i responsables de l’educació elegeixin la llengua oficial amb la qual han d’educar-se els seus fills". Així, en la resolució final adoptada per l’Eurocambra s’afirma que "és essencial garantir el multilingüisme als països o regions on coexisteixin dues o més llengües oficials". També es destaca "la necessitat fonamental que a les escoles es presti una atenció i un suport especials als alumnes que no poden rebre educació en la seva llengua materna". De la mateixa manera, l’informe demana als països membres on hi ha la coexistència de llengües que garanteixin els drets dels ciutadans, en especial a l’Administració.

La resolució final del PPE provocà multitud de reaccions entre els mateixos europarlamentaris. El ponent de l’informe original va assegurar que el text alternatiu constitueix "un intent de traslladar al Parlament Europeu algunes querelles nacionalistes que ocorren a Espanya". Per part seva, el PP espanyol va dir que socialistes i nacionalistes han usat l’Eurocambra "per prohibir el dret dels pares a escollir la llengua a la qual volen educar els seus fills". En contrast, l’eurodiputada socialista María Badia, una de les promotores del text alternatiu, expressà la seva satisfacció pel resultat del vot ja que s’han eliminat les "incoherències" de l’informe original del PP, que segons el seu parer entrava en conflicte amb el principi de subsidiarietat.

A més a més, l’eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans, també s’alegrà del resultat del vot i "d’haver aconseguit frenar allò que era una maniobra del PP espanyol", alhora que subratllà que la votació demostra "la urgent necessitat d’explicar millor a Europa la realitat lingüística catalana". "Alguns despatxos del Parlament, a més de lobbys externs, han intentat convèncer els diputats d’una presumpta discriminació del castellà a Catalunya i de la necessitat de votar el text defensat pel PPE", matisà Guardans.

Margalida Tous: "Ha de prevaler la promoció del multilingüisme"

La directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, es mostrà "satisfeta" ahir arran del rebuig del Parlament Europeu a la proposta del PP. Segons Tous "ja es veia venir que Brussel·les retiraria les demandes dels populars. Tant la Comissió Europea com el Parlament sempre s’han posicionat de manera favorable al reconeixement de les llengües que en diuen regionals". "De fet, fa només un parell de mesos que la Comissió Europea emeté un informe positiu en relació a la immersió lingüística que s’aplica a Catalunya. Així mateix, altres vegades han expressat els seus dubtes pel que fa al trilingüisme que l’anterior Govern volia aplicar al sistema educatiu de Balears", assegurà la directora general.

El parer de Tous és que "a Europa ha de prevaler la promoció del multilingüisme com a font de riquesa cultural en tots els països que en formen part. De fet, alguns cops, ha estat el mateix Parlament Europeu que ha instat determinats estats perquè promoguessin totes les llengües originàries dels seus territoris". Tot i l’aprovació del text alternatiu que tingué lloc ahir a Estrasburg, també és cert que la Unió Europea no ha sancionat mai països com França pel fet de només tenir el francès com a llengua oficial. Aquesta manca de reconeixement ha provocat que moltes de les llengües que s’hi parlen es trobin ara al llindar de l’extinció.