El rostre dels inconformistes

Amnistia Internacional commemora el 30è aniversari retratant 30 defensors dels drets humans arreu del món

Ander ZurimendiPalma05/02/09 0:00

Alguna cosa es mou dins el seu cos que no els deixa callar. Ni aturar les seves respectives lluites, totes elles vinculades amb la defensa del drets civils de les minories. Per això els diuen defensors, el testimoni obstinat. Sota aquest títol s’inclouen 30 retrats de diferents activistes d’Amnistia Internacional d’arreu del món. I la mostra, que s’exposa al Centre Cultural Flassaders fins al 26 de febrer, esdevé un merescut reconeixement a una tasca que els situa en risc de mort. Així commemora Amnistia Internacional el 30è aniversari de la seva fundació, amb l’homenatge, per una vegada, als seus defensors. Sense ells, evidentment, AI no podria dur endavant les campanyes de solidaritat internacional per les quals es caracteritza.

Segons Sofia Moro (Madrid, 1966), autora del reportatge fotogràfic que il·lustra aquestes pàgines, "els retratats són gent absolutament excepcional". I per què? La base d’aquesta qualificació es troba en la combinació del seu passat amb el present. "Per una part", explica Sofia, "són persones que han patit molt durant la seva vida. A un nivell increïble. Per exemple, la dona ruandesa que retratam va veure morir el pare i la mare, cinc dels germans i tots els seus fills", explica emocionada aquesta mena de rècord macabre. "I tanmateix, després de totes les matances de l’ètnia hutu, encara treballa per recuperar la memòria del genocidi", explica la fotògrafa Moro. Perquè és gent que encara creu en la bondat de les persones.

Aquesta és la conclusió que se’n dugué quan visità Uganda, país que acull la seu central d’Amnistia Internacional al continent africà. I no és per casualitat. Segons Moro, "Uganda, tot i no ser especialment més democràtica, sí te una legislació pel que fa als refugiats molt moderna". I és que la majoria dels retratats a l’exposició Defensors, testimonis obstinats hagueren de fugir del seu país en algun moment. Com el kenyià Lourence, que emigrà a Uganda. I el viatge d’Abdelshakour, del Sudan a la Kenya que abandonà Lourence. I Afework Yohannes, que també va haver de deixar l’Etiòpia natal i fugir a Uganda. I el periodista Lmrabet, que se n’anà a Barcelona. I molts altres. Els diuen "defensors" perquè anteposen la seva integritat física a la d’aquells que es troben més oprimits. I encara han de reivindicar coses que a Occident pareixen tan bàsiques. Alcen la veu, un pic i un altre. No debades, són un reducte d’inconformistes.