Després de la victòria del demòcrata Barack Obama en la que ha estat una llarga cursa cap a la Casa Blanca, representants polítics d’arreu de tot el món donaren la benvinguda al nou president electe. La majoria dels dirigents internacionals transmeteren un missatge d’esperança i de canvi.

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, fou un dels primers a saludar el folgat triomf del demòcrata. "Necessitam un nou pacte per a un nou món. Esper sincerament que, amb el lideratge del president Obama, EUA uneixi forces amb Europa per conduir-lo, en benefici de les nostres societats i en benefici del món", destacà Barroso.

En la mateixa línia s’expressà la cancellera alemanya, Angela Merkel, qui animà el futur president nord-americà a afrontar els reptes mundials amb el suport d’Europa. "El món es troba al començament del seu mandat davant de reptes excel·lents. Estic convençuda que, gràcies a la col·laboració estreta i confiada entre EUA i Europa, afrontarem de manera decidida els nous perills i riscs".

El president francès, Nicolas Sarkozy, per part seva, va assegurar que l’elecció d’Obama "suscita a França, a Europa i, més enllà, al món, una immensa esperança". El mandatari gal assenyalà que aquesta "esperança" és la d’uns EUA "oberts, solidaris i forts que mostrin de nou amb els seus socis el camí amb la força de l’exemple i l’adhesió als seus principis" i preservin així la pau i la prosperitat del món.

El primer ministre britànic, Gordon Brown, felicità també el president electe i mostrà el seu desig de col·laborar-hi "molt estretament" en els pròxims "mesos i anys".

A Itàlia, una de freda i una de calenta. Mentre que el primer ministre, Silvio Berlusconi, afirmà que "puc donar-li consells (a Obama) perquè som més vell, però els hi donaré quan l’abraci" i recordà que Itàlia és "un fidel, sincer i agraït aliat d’EUA", el portaveu en el Senat del partit governamental Poble de la Llibertat, Maurizio Gasparri, apuntà que "potser Al Qaeda estarà més contenta" amb Obama.

Des de Moscou, el president rus, Dmitri Medvédev, recordà a Obama que les relacions entre les dues potències "no viuen el seu millor moment" i que "el progrés de la cooperació russonord-americana té una importància clau".

L’exsecretari general de l’ONU Kofi Annan digué que la victòria d’Obama confirma "la capacitat d’EUA de renovar-se a si mateixa i d’adaptar-se a un món canviant" i afegí que aquestes eleccions són "un testimoni de les habilitats excepcionals" d’Obama i una cosa que ell "no creia poder veure en vida". A Àsia, el primer ministre japonès, Taro Aso, va ser un dels primers a anunciar la seva esperança de "treballar junts" pel bé de l’aliança entre ambdós països. Mentrestant, a la Xina, el president Hu Jintao ressaltà la importància de mantenir el progrés en les relacions bilaterals.

Des d’Oceania, el primer ministre d’Austràlia, Kevin Rudd, apuntà que ha estat un triomf de la multiculturalitat, mentre que Seül va expressar el seu desig que l’aliança bilateral creixi. Tailàndia va assenyalar "el bon exemple" que suposa per al funcionament del sistema democràtic.

Al Pròxim Orient i a Àsia Central, dues de les regions del món més conflictives pels EUA, l’elecció d’Obama fou rebuda amb una barreja d’il·lusió i escepticisme. Així, el ministre iraquià d’Afers Exteriors, Hoshiar Zibari, saludà la victòria d’Obama, però precisà que el seu país no espera "grans variacions" respecte de la política nord-americana a l’Iraq.

Hamid Karzai, president de l’Afganistan, demanà canvis en la "guerra contra el terror" que l’Exèrcit nord-americà du a terme a l’Afganistan. De la seva banda, els talibans afganesos avisaren el pròxim president que enviar-hi més tropes, com pretén, desembocarà en la seva "destrucció" i derrota.

A l’Iran, es va entendre el triomf com una prova del fracàs de les polítiques de Bush i insistí que EUA necessita un canvi d’actitud.

Des del Pakistan, el primer ministre, Yusuf Raza Guilani, felicità Obama i el convidà a cercar oportunitats per enfortir la relació i "promoure la pau i l’estabilitat".

El primer ministre en funcions d’Israel, Ehud Olmert, va qualificar la victòria d’Obama d’"impressionant" i exemple per a la resta de democràcies del món.

El president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, es congratulà pel triomf i expressà la seva esperança que prossegueixi el suport al procés de pau entre israelians i palestins.

El portaveu del moviment islamista Hamàs, que governa de facto la franja de Gaza, que "no rebutjam dialogar" amb Obama, encara que aquest ha d’aprendre dels errors del seu predecessor".

També el papa Benet XVI felicità Obama per la "històrica" elecció i li assegurà que resarà perquè Déu l’assisteixi en aquesta alta responsabilitat. S’haurà d’esperar per veure com esdevenen les relacions. Fa uns mesos, un funcionari vaticà titllà els demòcrates com "el partit de la mort" per la seva actitud a favor de l’avortament. Ara, el Vaticà haurà de tractar amb el primer Govern nord-americà favorable a l’avortament des dels temps del president Bill Clinton.

A l’Amèrica Llatina, el president de Mèxic, Felipe Calderón, felicità Obama i el convidà a visitar el país després de "reiterar el compromís per enfortir i aprofundir les relacions bilaterals".

Al costat de les felicitacions, alguns dels principals dirigents d’Amèrica Llatina demanaren al demòcrata que posi fi al bloqueig de Cuba. "Esper també que acabi el bloqueig a Cuba, que no té cap explicació humana," digué el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, després de demanar a Obama que "tingui una relació més forta amb Amèrica Llatina, amb el Brasil i amb Àfrica".

A aixecar l’embargament a Cuba també el comminà el president de Bolívia, Evo Morales, qui expressà el seu desig que EUA "retiri les seves tropes d’alguns països".

Des de Cuba no es feren declaracions. Tanmateix, els mitjans del país, tots oficials, posaven en dubte que el triomf d’Obama representi realment el "canvi".