El 4 de novembre els nord-americans acudiran a les urnes per elegir no solament el seu president, sinó també diversos governadors i la majoria dels seus legisladors. Per tant, la cita serà fonamental. El sistema comicial nord-americà atorga un nombre de vots electorals a cada estat en funció de la seva extensió i població que els representa en el Col·legi Electoral, l’òrgan que finalment tria el president dels Estats Units.

Llevat de dues excepcions (Nebraska i Maine), qui guanya en un estat s’emporta la totalitat dels vots electorals d’aquest i per aconseguir la Presidència en són necessaris almenys 270, és a dir, la majoria simple dels 538 vots del Col·legi Electoral. Com que molts dels estats del país repeteixen any rere any els seus patrons de votació, les eleccions solen dependre d’un grapat d’estats les preferències dels quals fluctuen d’un cicle comicial a l’altre. Els estats més disputats ronden enguany la dotzena.

Vuit d’aquests –Ohio, Florida, Virgínia, Colorado, Nevada, Missouri, Indiana i Carolina del Nord– agrupen 111 dels 270 vots electorals necessaris per vèncer. De fet, ha estat en aquests on els atacs s’han endurit i la fluctuació entre la crítica política i la desacreditació personal s’ha inclinat de cada vegada més per la segona. Cada candidat juga les seves darreres cartes per resultar convincent i n’és ben conscient. Tanmateix, seran dues guerres obertes, la perspectiva de dues noves potències nuclears i una opinió mundial d’EUA per terra l’herència poc falaguera en política exterior que rebrà el pròxim president del país.

D’una banda, l’Iraq, on els EUA i el Govern de Bagdad negocien un acord per a la continuïtat de les tropes nord-americanes en aquest país, mentre que els partidaris del clergue xiïta Muqtada al Sadr se n’alcen en contra i l’opinió internacional els secunda. D’altra, l’Afganistan, on les tropes talibanes han ressorgit i el suport del Govern pakistanès no és suficient. A més, cal sumar a aquesta situació internacional la crisi financera que assola el panorama mundial i que ha partit del sistema capitalista del gegant americà.

Aquest serà en definitiva el premi per guanyar unes eleccions que han seguit els ulls del món sencer, mitjançant una cobertura mediàtica brutal. En conclusió, tant si el vencedor és el demòcrata Barack Obama com si és el republicà John McCain, en acabar els comicis del 4 de novembre tindran poc temps per descansar, dos anys després de l’inici de la campanya electoral.

El somni d’Obama?

Barack Obama podria convertir-se en el primer president negre d’EUA i aquesta seria una gesta històrica que "redimiria" la nació del seu passat racista i que el candidat hauria aconseguit sense apel·lar al vot ètnic, almenys de manera directa. En la llarga carrera electoral, aquest factor ha estat un element latent i conflictiu que els demòcrates han volgut esquivar sempre, la qual cosa s’ha manifestada en l’absència d’imatges d’Obama amb multituds negres durant la campanya. A més, Obama –criat i educat entre blancs, encara que de pell negra– ha hagut de moure’s durant la campanya per la línia fina que separa aquests dos mons, per evitar que se li identifiqui com el candidat dels afroamericans, un fet que hauria provocat rebuig en la majoria blanca del país.

Així, el senador d’Illinois ha parlat a la seva campanya de racisme i de manca d’igualtat, però ha eludit referències directes al llegat del reverend Martin Luther King, que va encapçalar el moviment de drets civils fa 40 anys amb el seu "somni" d’un país on no es jutjàs la gent pel color de la pell, si bé les comparacions han estat inevitables. De tota manera i malgrat tots els seus esforços, ha estat vist com el representant dels menys afortunats i de les minories, paper que de fet no li ha anat gaire malament.

El vot hispà, decisiu

Més de 14 milions de llatins estan registrats per votar en les eleccions presidencials i legislatives que tindran lloc la setmana que ve, davant els 9,3 milions d’hispans que estaven habilitats en els anteriors comicis de 2004. A més, s’espera que el 4 de novembre n’exerceixin el seu dret a vot devers 9,2 milions, la qual cosa suposaria un 20% més que el 2004, quan van acudir a les urnes 7,6 milions. Més enllà d’aquestes xifres, segons un estudi de l’Associació Nacional de Funcionaris Llatins Electes i Designats, el vot llatí pot tenir un paper decisiu en almenys quatre dels estats clau del país: Colorado, Florida, Nou Mèxic i Nevada.

Els estudis també revelen que la situació econòmica és un dels principals maldecaps dels hispans, com també l’educació, la sanitat, els temes migratoris i la guerra de l’Iraq. Un de cada tres creu que no hi ha diferències entre els dos principals partits respecte del posicionament en els temes que preocupen aquesta part de l’electorat i que, malgrat el fort suport que sembla estar rebent Obama en les enquestes, una considerable part encara no ha decidit el seu vot. Per tant, tot i que en principi es considera Obama com a més proper a les minories, no tot està resolt.