Augmenta la tensió entre Estats Units i Veneçuela. Ahir el president veneçolà, Hugo Chávez, expulsà l’ambaixador americà, Patrick Duddy, del país per, segons declarà, "fer un complot" contra seu". "Té 72 hores a partir d’aquest moment per abandonar el territori veneçolà (...). Ja poden anar-se’n a fer punyetes, ianquis de merda, aquí hi ha un poble digne, entengui-ho bé, angloparlants de merda, nosaltres estam cridats a ser lliures!", declarà Chávez durant un acte multitudinari a l’estat de Carabobo.

En resposta, Whasington prengué la decisió d’expulsà Bernardo Alvarez, ambaixador veneçolà als EUA. L’origen recent d’aquesta rompuda de relacions diplomàtiques entre països és a Bolívia, on dijous el president Evo Morales en destituí l’ambaixador nord-americà titllant-lo de "persona non grata" i acusant-lo de dividir el país i encoratjant els separatistes contraris a Morales. Així, Chávez se solidaritzà amb el seu homòleg bolivià i expulsà el representant diplomàtic americà del país, alhora que demanava l’immediat retorn a Caracas del seu ambaixador als EUA, Bernardo Alvarez.

El president de Veneçuela afirmà que "quan hi hagi un nou govern als Estats Units enviarem un ambaixador" i explicà que la decisió la va rumiar quan començà a coure’s el tema de Bolívia i manifestà que d’aquesta manera "volem dir que aquí, a Veneçuela, els pobles del món tenen un país solidari (...) i milions de nosaltres disposats a lluitar per Bolívia".

Com és sabut i habitual en els discursos del president, Chávez s’anà emocionant, engrescant i endurint les seves paraules i afirmà que "si l’oligarquia i els pitiianquis finançats per l’imperi enderrocassin algun govern nostre, tindríem llum verda per iniciar operacions de qualsevol tipus per restituir el poder popular".

Des de Washington, el portaveu del Departament d’Estat, Sean McCormack, lamentà les accions d’ambdós presidents llatinoamericans i declarà que és la mostra de la debilitat i la desesperació dels líders vers els desafiaments interns que pateixen els seus països.

Segons el portaveu, EUA manté la seva "agenda positiva" a la regió per ajudar les poblacions llatinoamericanes, mentre que Chávez i Morals "no ajuden la seva gent" i les seves decisions només contribueixen a enfonsar-les cada vegada més en l’aïllament.

McCormack també puntualitzà que l’ambaixador veneçolà a Washington va ser expulsat pels EUA i no se n’anà per petició de Chávez.

Poc després, Chávez davant de milers de partidaris féu una nova intervenció al palau de Govern a Caracas i exigí al president americà, George W. Bush, que "respecti la sobirania dels nostres pobles, dels nostres governs; sol demanam respecte, no li demanam res més per als pobles llatinoamericans". Chávez també tingué paraules d’advertència pel Govern nord-americà, a qui digué que, si fruit de les decisions preses, atacassin d’alguna manera Veneçuela, ell ordenaria la suspensió de les exportacions de cru.

Veneçuela és un dels cinc principals proveïdors de petroli dels EUA i n’exporta aproximadament 1.500 barrils cada dia.

L’anunci del Departament d’Estat americà es produí en paral·lel a la imposició de sancions per part del Departament del Tresor d’EUA contra un exministre i dos alts funcionaris veneçolans. A l’exministre d’Interior i Justícia Ramón Rodríguez Chacín, que va dimitir el passat 8 de setembre per "raons personals", Washington l’acusà de ser el principal contacte del Govern de Veneçuela amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) en matèria d’armes.

Per altra banda, el president d’Hondures, Manuel Zelaya, se solidaritzà també amb Bolívia i decidí ahir suspendre temporalment la recepció de les cartes credencials del nou ambaixador dels Estats Units a Tegucigalpa en solidaritat amb Bolívia.