Nicolas Sarkozy fa avui un any com a president de la República francesa, després d'aconseguir el 53% dels vots d'un electorat desitjós de veure sortir l'Estat francès de l'immobilisme en què l'era Chirac l'havia sumit.

Dotze mesos després, els excessos mediàtics, la seva afició als cops d'efecte, les polèmiques i la manca de resultats per millorar el nivell de vida dels francesos llastren la popularitat d'un president que ha defraudat les expectatives i ha intentat, en va, recuperar el cor dels seus conciutadans durant una entrevista retransmesa des de l'Elisi el passat 24 d'abril.

Sarkozy admeté «errors» sense cedir en la seva determinació per continuar endavant amb el seu ambiciós pla de reformes i exhibí en el transcurs de la xerrada un estil més sobri i calmat del que el seu enèrgic caràcter li sol dictar.

En just un any a l'Elisi, Sarkozy s'ha convertit en el primer president francès en exercici que es divorcia i es casa, en el cap de l'Estat amb la taxa d'impopularitat més baixa i en la persona que un 55% de francesos no volen veure com a candidat en les eleccions presidencials de 2012. El 60% de l'opinió pública considera, en definitiva, un «fracàs» aquest primer curs del quinquenni sarkozysta.

La «ruptura» per a la qual fou elegit s'ha reflectit més en el seu estil d'exercir la presidència i en el seu afany de protagonisme que en el terreny polític. Espontani i sense l'autocontrol que els francesos esperen d'un home d'Estat, ha protagonitzat nombroses polèmiques, la més famosa el passat febrer a París quan cridà «pobre imbècil» a un home que es negà a estrènyer-li la mà.

Mesos abans, s'enfrontà amb un mariner que el va insultar i a qui reptà amb un «baixa aquí si tens res a dir». I a l'octubre, dues setmanes abans d'anunciar-se oficialment el divorci de la seva esposa Cécilia, abandonà, dient «imbècil» al seu cap de premsa, el plató on era entrevistat.

També ha estat mal vista la seva afició al luxe i a l'ostentació. De fet, les primeres crítiques sobre ell es feren sentir l'endemà de l'elecció, perquè decidí passar uns dies de descans a Malta a bord del iot d'un milionari.

Hi cal sumar els cops d'efecte. El primer, l'alliberament el juliol de les infermeres búlgares i el metge palestí empresonats a Líbia des de 1999. El segon, el 4 de novembre, quan viatjà al Txad i s'apuntà el gol de tornar a Madrid les hostesses espanyoles detingudes per l'assumpte de l'ONG francesa L'Arca de Zoè.

Tanmateix, amb tot, el fons del malestar a França continua sent la falta d'avenços en matèria econòmica i social. Elegit com el president del poder adquisitiu dels francesos, defensor de la revalorització del treball, disposat a acabar amb la jornada laboral de 35 hores implantada pels socialistes, el lema de «treballar-ne més per guanyar més» tan repetit per Sarkozy no acaba de fer-se realitat.

El pla de reformes més o menys liberals per reactivar l'economia té dificultats per donar resultats i la seva posada en marxa es topa amb la resistència de molts col·lectius.

L'economia francesa no creixerà més de l'1,8% el 2008, segons les previsions de l'FMI i París s'arrisca seriosament a rebre una advertència de Brussel·les per fregar el 3% del dèficit públic, el límit permès pel Pacte d'Estabilitat i Creixement de la UE.

No se sap si Sarkozy celebrarà avui el seu primer aniversari a l'Elisi, però el primer ministre, Francois Fillon, refusà ahir fer-ne balanç. Ho farem «al final del quinquenni», assegurà Fillon, per a qui són «normals» les «crispacions».