Les majories prooccidentals i prosirianes en el Parlament libanès no es posen d'acord. L'escenificació més clara del desencontre es va viure en l'última votació per assolir un candidat de consens que substitueixi Emile Lahoud com a president del país dels cedres, en la qual, el boicot de l'oposició va evitar assolir el quòrum necessari de dos terços. Per aquest motiu, la sessió es va postposar fins al 30 de novembre, cosa que va provocar que Lahoud decretàs l'estat d'excepció i ordenàs a l'Exèrcit assumir des d'avui les competències de seguretat, mesura a què el Govern s'oposa.
El Parlament libanès va votar ahir, en un cinquè i últim intent, l'elecció d'un candidat successor de Lahoud, amb prou feines hores abans que el seu mandat culminàs. En no assolir-se la majoria qualificada necessària, de dos terços, el president de l'organisme, Nabih Berri, va informar en un comunicat de l'ajornament de la sessió fins i tot una setmana després, és a dir, fins al 30 de novembre.
Amb aquesta mesura, Berri confiava donar més temps «per a noves consultes per assolir un consens en l'elecció de president» entre les dues majories presents al país. Caldrà veure si els diputats prooccidentals i els prosirians, aquests últims encapçalaments per Hezbolá, aconsegueixen posar-se d'acord i fer un primer pas, ja que el diàleg s'ha estancat en no cedir cap de les faccions al postulant de la part contrària. Aquesta situació, lluny d'una simple discrepància política, sumeix el país en una crisi, com va quedar de manifest de tard, quan Lahoud va decretar l'estat d'excepció i va ordenar a l'Exèrcit prendre el control. Aquesta mesura començarà a aplicar-se a partir d'avui, segons el portaveu presidencial, Rafik Shalala, que va precisar que s'ha ordenat a l'Exèrcit que mantingui la seguretat «a tot el territori libanès», per la qual cosa tindrà la seva disposició a totes les forces de seguretat.
Encara que el president no pot declarar l'estat d'excepció sense l'aprovació del Govern, el portaveu de Lahoud va assenyalar que aquest considera que l'Executiu del primer ministre antisirià, Fuad Siniora, és inconstitucional, després que cinc ministres xiïtes sortissin d'ell.
