Les llàgrimes i els dolorosos records van tornar a aflorar ahir a Beslan, al Caucas rus, amb motiu del tercer aniversari de la presa d'ostatges en una escola de la ciutat, on van morir 332 persones, 186 d'elles nins.

Amb el so de fons de les campanes d'una església, la principal cerimònia commemorativa va debutar al lloc on ara només queden ruïnes de l'Escola Número 1 de Beslan, una petita ciutat de la república russa d'Ossètia del Nord, escenari fa tres anys del segrest més mortífer de la història.

L'1 de setembre de 2004, primer dia del curs escolar, un comando que reclamava la retirada de les tropes russes de Txetxènia assaltava el centre educatiu, i prenia com ostatges més de mil persones.

Tres dies més tard, després d'un controvertit assalt de les forces de l'ordre, 332 cadàvers, entre ells els de 186 nins, jeien al recinte, un tràgic epíleg a una situació que va mantenir en escac la comunitat internacional.

Més de 3.000 persones es congregraren al lloc de la tragèdia, algunes amb espelmes a les mans i altres amb rams de flors que van dipositar sobre les restes calcinades del gimnàs on els segrestadors van tancar els ostatges.

Diversos retrats de les víctimes penjaven de les ruïnoses parets, com també pancartes que feien evident la còlera que va suscitar la resolució sagnant de la crisi i que encara agita la població d'Ossètia del Nord.

«Les autoritats són imperdonables per haver permès (la matança de) Beslan», resava un cartell. «El Servei Federal de Seguretat i el Ministeri de l'Interior són responsables de terrorisme», afirmava una altra pancarta.

Una comissió d'investigació del Parlament rus va concloure el desembre de 2006 que l'operació de les forces especials no va constituir un perill per als ostatges i que van ser els terroristes que van fer esclatar l'escola.

Però els familiars de les víctimes i una part de l'opinió pública russa continuen pensant que les autoritats amaguen part dels fets i critiquen que una sola persona, l'únic supervivent dels 32 membres del comando que va assaltar l'escola, hagi estat castigada.

«Tres anys després, som menys nombrosos, però obtindrem igualment la veritat», va declarar Sussana Sudieva, que va perdre el seu fill de 13 anys.