cielo claro
  • Màx: 21.84°
  • Mín: 13.08°
21°

Contra el mur de l'apartheid

Cada divendres des de fa dos anys, centenars de palestins es manifesten contra la tanca

Cada divendres des de fa dos anys, centenars d'activistes palestins, israelians i estrangers s'amunteguen al llogaret agrícola de Bili'in per protestar contra el mur de l'apartheid que l'estat jueu construeix al voltant de Cisjordània. Entre les oliveres, els soldats israelians que custodien la tanca solen reprimir la multitud amb gasos lacrimògens, bombes de fum, granades i bales de goma.

La població local organitzada decidí fer aquestes manifestacions setmanals el febrer de 2005, quan les forces israelianes van començar a arrencar arbres d'arrel i aplanar vessants per construir la muralla. El mur, una estructura electrificada i amb filferros de pues, va dividir predis d'agricultors de Bili'in que sumen centenars d'hectàrees. La construcció del mur ha fet que molts d'aquests terrenys quedin al vessant israelià. De llavors ençà es fan aquestes manifestacions contra el mur.

«Vinc totes les setmanes», va dir un jove palestí de 19 anys, que va demanar anonimat per a la seva identitat. «Els soldats ens frenen i usen gasos, bombes i bales de goma. Usen tot tipus d'armes per detenir-nos. El gas fa emmalaltir. Alguns quedaren amb greus problemes de salut».

«Els colons israelians ens disparen i copegen quan tractam d'arribar fins a les nostres terres, des de l'altre costat del mur», va afegir.
La Cort Internacional de Justícia amb seu a la Haia va declarar el juny de 2004 que «la construcció i els seus sistemes associats són contraris al dret internacional» i que «Israel té l'obligació d'interrompre les obres i de destruir el mur». «Israel ha d'indemnitzar els propietaris de les terres confiscades per construir la tanca i els que en queden perjudicats. Els estats tenen l'obligació de no reconèixer la situació i garantir que aquest país actuï conforme al dret internacional», precisa la declaració de la Haia.

 

Dictamen  

Per la seva banda, Israel no va acceptar el dictamen, que mancava de caràcter obligatori, i va prosseguir la construcció del mur que, una vegada acabat, s'estendrà per 703 quilòmetres al voltant de Cisjordània. El mur traspassa moltes vegades la Línia Verda, una mena de frontera demarcada en l'armistici araboisraelià de 1949 entre aquest país i Egipte, Jordània i Síria.

Israel addueix que el propòsit de la muralla és evitar atemptats suïcides, però els crítics argüeixen que la seva intenció real és annexar tant de territori com sigui possible per a les creixents colònies jueves de Cisjordània. Molts llogarets agrícoles com Bili'in, que depenen del que venen a comunitats properes, quedaren en una situació molt vulnerable després de la construcció del reixat.

«El mur, que resultà confiscatori d'alguns dels principals recursos dels llogarets, com terres fèrtils i reserves hídriques, propicià canvis molt ràpids en l'estructura econòmica i social de zones palestines», afirmà Jamal Jumaa, coordinador de la Campanya contra el Mur de l'Apartheid, amb seu a Ramallah. «Cinquanta-un llogarets quedaren aïllats, cosa que obligà els agricultors que durant generacions conrearen aquestes terres a cercar feina en ciutats properes o d'altres», relatà Jumaa. «El fet canvià la configuració social: d'una estructura social basada en l'agricultura es va passar a una altrade basada en la indústria», apuntà. «De l'altre costat del mur, Israel crea zones industrials. Els palestins perden les terres per la muralla i es veuen obligats a cercar feina, de manera que es converteixen en mà d'obra barata per a la indústria israeliana», afegí.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.