El juny de l'any passat s'inicià a l'Estat mexicà d'Oaxaca una revolta antigovernamental que encara coeja més d'un any després.
El descontentament amb el governador Ulises Ruiz Ortiz venia de lluny, però el que acabà d'encalentir els ànims fou la desproporcionada intervenció policíaca per posar fi a la vaga de professors del Sindicat Nacional de Treballadors de l'Educación (SNTE). Els professors, concentrats al centre de la ciutat per demanar millores salarials i més inversió en educació, reberen el suport de la població i resistiren l'acció policíaca, per convertir el centre de la ciutat en un fortí envoltat de barricades.

La misèria en què viu la població d'un dels països amb una repartició de la riquesa més desigual, el descontentament contra el governador i la sensació general que feia servir les forces de l'ordre en benefici propi, provocà que nombroses associacions de treballadors i ONG s'afegissin a la protesta dels professors, i es constituí així l'Aseemblea Popular dels Pobles d'Oaxaca.

Aquesta entitat es convertí ràpidament en un referent per a tots els descontents amb la gestió del governador Ruiz i nombroses persones acudiren al centre de la capital de l'Estat, Oaxaca, per defensar-se d'una nova acció policíaca. En la pràctica, l'Assemblea controlava el centre de la ciutat, fora del control del Govern federal.

Les reivindicacions per una millora de l'educació s'havien transformat en un desafiament contra el mateix sistema, desafiament que Ruiz volgué tallar d'arrel demanant al Govern federal la tramesa a la ciutat de la Policia Federal Preventiva (PFP), un cos policíac format per exmembres de les forces armades, famosos a Mèxic per la seva duresa en accions comeses contra revoltes indígenes (les més destacades han estat a l'Estat de Chiapas).

Finalment, el 29 d'octubre 4.500 agents de la PFP entraren al centre de la ciutat i n'expulsaren els nombrosos manifestants. L'acció policíaca, denunciada per nombroses associacions de defensa dels drets humans, provocà la mort d'almenys 15 persones i la detenció de devers 300, segons dades d'Amnistia Internacional. També són freqüents les denúncies de tortures i maltractament dels detinguts, i fins i tot de violacions a les mateixes dependències policíaques.

Però el desallotjament del centre i la quasimilitarització de la ciutat no han aconseguit ofegar la sublevació. Per novembre hi tornà a haver enfrontaments dur i fins avui les detencions s'han succeït setmana rere setmana.