Els Estats Units i Israel signaren ahir un Memoràndum d'Entesa en matèria de Defensa pel qual Washington lliurarà un paquet d'ajuda a l'Executiu de Tel Aviv per valor de 30.000 milions de dòlars en els pròxims 10 anys, en comparació amb els 24.000 milions lliurats la passada dècada. El primer ministre israelià, Ehud Olmert, i el seu homòleg nord-americà, George W. Bush, assoliren l'esmentat acord en una reunió que ambdós mantingueren el passat mes de juny a la Casa Blanca. Segons informa el diari israelià Haaretz, l'acord suposa un augment de l'ajuda armamentística a Israel, ja que representa un 25 per cent més de l'invertit per Washington en el passat. La partida de 30.000 milions de dòlars serà lliurada en 10 terminis, els primers dels quals, per valor de 2.550 milions, serà lliurat el pròxim octubre de 2008. A partir d'aquí, cada any la suma lliurada creixerà més de 150 milions de dòlars fins a haver lliurat el 2011 el total compromès, per valor de 30.100 milions.
L'acord permet a Israel adquirir armament de companyies nacionals per un màxim del 26'3 % de l'ajuda compromesa per Washington. La resta haurà de ser emprada per adquirir armament de la indústria de defensa nord-americana. Així mateix, cada any es durà a terme una avaluació de les despeses, per tal de verificar les adquisicions d'Israel. La signatura de l'acord fou escenificada a Jerusalem pel subsecretari d'Estat per a Assumptes Polítics nord-americà, R. Nicholas Burns, i pel director general del Ministeri d'Afers Estrangers israelià, Aharon Abramovich. Posteriorment, Burns es reuní amb la titular d'Exteriors israeliana, Tzipi Livni. «Hi ha un eix de cooperació entre Iran, Síria, (la milícia txiïta libanesa) Hezbol·là, Jihad Islàmica i Hamàs, que és el responsable de la violència a la regió», va remarcar Burns a la roda de premsa. A partir d'auest fet, va considerar que «un Israel fort i segur és de l'interès dels Estats Units».
